Reflexions a la Paraula de Déu

“I tothom veurà la salvació de Déu”

L’esplendor de la salvació messiànica oferta per Déu en la persona del seu Fill és per a tothom. Però qui dels que som cristians que intentem ser coherents no ens preguntem si no serà una quimera aquest entusiasme profètic que resulta una mica sospitós, superflu, davant d’un món tecnificat i materialista?

És veritat que estem en una època en què els canvis socials i la crisi de valors ens flagel·len, però no per això ens hem de quedar en un estancament en l’oasi del passat sense caminar vers el futur en ple realisme i discerniment del nostre present, ja que tan estèril és viure en un conservadorisme com fer taula rasa de tot el passat.

Precisament l’Advent ens recorda quins són els valors essencials i en plena consonància amb l’Evangeli per mantenir-nos vigilants en l’espera del Senyor. Un dels valors a despuntar és la conversió del cor que farà possible revolucionar les estructures a fi que hi hagi un amor sense fronteres. Un compromís més generós i fratern. Un compromís social i una justícia justa. Però sense la conversió res no serà possible ja que l’amor és el motor, tal com Jesús ho digué.

Si no fem rebaixar les muntanyes de tanta supèrbia i cuitem a aixecar l’esperança omplint les llacunes de la fam, de les guerres, de la incultura i de la pobresa, malament. Sempre trobarem homes i dones amb carisma que saben impulsar els esdeveniments de la història.

Recordem en el passat un sant Francesc d’Assís que operà canvis radicals a l’Església del segle XIII. I en el segle XIV, una dona, santa Caterina, de curta edat, aconsellà a la cristiandat i al Papa Gregori XI. Aquest deixà Avinyó i es traslladà a Roma. També santa Teresa d’Àvila que sense massa estudis fou capaç de renovar la vida contemplativa i l’espiritualitat del segle XVI i el següent.

En el present tenim un papa Francesc posant ordre dins la mateixa església i recordant-nos que no estem exempts ni de culpa ni de ser homes pecadors. El nostre món requereix un equilibri entre allò que és realitat i allò que és un entusiasme profètic. Veus i paraules no manquen, però el ressò no arriba o no interessa?

Actuem amb serenor i convenciment ja que Déu ha començat en nosaltres un bon treball i acabarà de dur-lo a terme fins el dia de Jesucrist. No posem entrebancs a l’acció de Déu i obrim una ruta al Senyor recordant que l’Advent és un canvi d’intercomunicació constant i mai conclòs.

La invitació de Déu en la nostra actualitat ha de tenir una resposta lliure, personal, comunitària, que ens permeti avançar en els valors genuïns i autèntics del veritable amor fratern.

Francesc Xavier de Dou