Els nostres són dies agitats que deixen poc espai per a la reflexió. Són moments d’una certa foscor en els que a tots ens resulta difícil saber on som i ens costa saber-nos orientar. És una foscor estranya, lluny de les nits serenes en les que es poden veure les estrelles, és una foscor freda que neguiteja, de durada imprevisible, plena de crits i d’amenaces que sembren angoixa i que allunyen l’esperança.
La comunitat cristiana en aquest temps d’Advent es disposa a celebrar una festa cabdal de la seva fe: el naixement de Jesús. Un esdeveniment que des que succeí fins avui ens recorda la ferma voluntat de Déu d’apropar-se a la humanitat, de parlar-li, d’anunciar arreu que ens podem alliberar de la foscor en la que ens trobem, si és que encara ens queda un alè per aturar el nostre neguit i ens disposem a escoltar-lo. També el naixement de Jesús es produí de nit, quan era fosc, recordant-nos que aquesta és la nostra condició humana, la de caminar a palpentes, la de cercar el sentit de la vida que se’ns escola a poc a poc, la de viure amb l’esperança o amb la il·lusió que trobar la llum encara és possible.
Durant aquest temps de preparació al Nadal ens convindria fer atenció a les lectures i als càntics de la litúrgia dels diumenges. Són textos plens de símbols que ens diuen el que no podem expressar en paraules. Paraules que ens parlen de pau, que ens poden ajudar a desfer les nostres pors i angoixes, que ens deixen entreveure la llum, que ens ensenyen el camí cap a la llibertat. “Per a Déu no hi ha res impossible”. “No tingueu por”; “alegreu-vos”. En Jesús, l’Emmanuel, “Déu salva/Déu és amb nosaltres”.
En la situació actual del nostre món, ens podem permetre el luxe de fer festa? Potser no sigui tot tan fàcil. Maria no tenia gens clar què estava passant amb la seva persona, però sap escoltar, sap pensar amb el cor. “Estigueu atents sobre vosaltres”.
Anton Ramon Sastre
Fa 1 dia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada