Resum de l’Assemblea del mes d’octubre

El dilluns dia 19 d'octubre se celebrà la primera assemblea del curs. Enguany en un horari diferent, a les 8 del vespre. La reflexió d'aquesta trobada fou sobre la primera encíclica del papa Francesc, Laudato Si (Lloat sigueu), i el ponent fou el Dr. Jaume Botey, professor emèrit d'història de la Universitat autònoma, i persona molt compromesa en diferents àmbits polítics, i eclesials, actualment president de Cristianisme i segle XXI.

El títol de l'encíclica ja és tota una exposició d'intencions del que el Papa exposarà en el seu escrit. Laudato si, són les primeres paraules de l'himne de les criatures, compost per sant Francesc, el subtítol de l'encíclica ho explicita molt més "sobre la cura de la casa de tots".

És una encíclica innovadora, és la primera vegada que un document pontifici es dedica tot ell a tractar l'ecologia. L'ecologia entra d'aquesta manera com un dels temes de la Doctrina social de l'Església.

És un document molt elaborat. Segons sembla han participat en la seva redacció 240 persones, ara bé, en la redacció final el Papa Francesc hi ha posat la seva empremta personal.

El punt de partida és l'anàlisi de la realitat. S'ha tingut en compte l'aportació dels científics, i també la teologia de Tehilard de Chardin, Guardini, Escanoe, i el pensament de Gandhi.

Tracta l'ecologia, no sols des de la naturalesa, sinó també de de la vida. És un concepte integral de les relacions humanes. No proposa solucions científiques, sinó que és una crida a col·laborar en tots aquells que treballen per no deteriorar més la creació, la casa de tots.

Partint de les dades científiques, elabora la seva doctrina. És una forma nova de fer teologia. El punt de partida és la ciència. També és una escolta del clam dels més pobres i fins i tot de la terra. L'encíclica és una invitació a caminar junts.

D'aquesta exposició en treu algunes conseqüències. Desmunta alguns paradigmes, que sovint es consideraven com evidents i inevitables. Així desqualifica la dels excessos. No cal créixer per ser feliços. Denuncia la possibilitat de convertir-ho tot en mercaderies. Cal que corregim el concepte que es té de cultura en la nostra societat moderna. Denuncia la idea que la ciència és la panacea de tot, i la falsa il·lusió que l'avenç científic, per si sol, pugui arreglar el món.

Fa una dura critica a un antropocentrisme desviat. No hi haurà una nova relació amb la natura sense un nou ésser humà. No hi ha ecologia sense una adequada antropologia.

En tota l'encíclica hi ha un caràcter teològic: la creació i encarnació són dues realitats que van íntimament vinculades.

Per resumir aquest dens i important document, el papa fa una crida per un nou concepte d'ecologia. Una ecologia integral. Una ecologia global. Tot això només serà possible si hi ha un canvi personal, i un canvi d'estructures.

Josep m Jubany