El Dia de Tots els Sants és una solemnitat cristiana instituïda en honor de Tots els Sants, coneguts i desconeguts, per a compensar qualsevol falta a les festes dels sants durant l'any. En ella es veneren tots els Sants que no tenen una festa pròpia en el calendari litúrgic.
L’origen de la festa, segons els historiadors, és quan un emperador romà, ja cristià, va fer donació dels temples pagans de Roma a l’Església. Entre aquests temples hi havia el Panteó, que avui és el temple romà més ben conservat. Panteó significa “Tots els déus”. El papa Bonifaci IV, a començaments del s. VII, consagrà el Panteó de Roma a la Santíssima Verge i a tots els màrtirs, a Tots els Sants. De fet, la devoció als sants no deixa de ser un substitut popular de la devoció pagana a tots els déus.
Però el que de veritat ens diu el sentit de l’advocació de Tots Sants són les lectures bíbliques que l’Església va triar per celebrar litúrgicament la festa, que són un fragment de l’Apocalipsi de Sant Joan i les Benaurances de l’evangeli de Mateu.
- En l’Apocalipsi es parla d’una visió que Joan va tenir del cel i diu: - “Vaig veure una multitud tan gran que ningú no l’hauria poguda comptar”. Qui poden ser aquests que formen aquesta multitud?
- El seguiment de les Benaurances és el que fa, segons Jesús, que tots siguin Benaurats.
La història d’Israel, la del Poble de Déu, es desenvolupa centrant-se, quasi exclusivament, en les relacions de Déu amb la humanitat, amb el poble jueu i amb la comunitat cristiana, en ordre a la seva missió de ser testimoni seu en el món.
Tots els qui sincerament creuen i segueixen Jesús, són Benaurats.
Tenint en compte tot això, podem dir que “Sant” vol dir Just, Bo, Creient. Sant del tot només ho és Déu, però Ell ens crida a tots a la santedat, a posar-nos en camí de seguir Jesús i viure segons el que Jesús ens proposa en proclamar les Benaurances: viure estimant.
Mireia Galobart (Extracte d’apunts de Frederic Bassó)
Fa 1 dia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada