Reflexions a la Paraula de Déu

Entre vosaltres no ha de ser pas així

Hi ha unes temptacions que sempre aguaiten el cor de l’home, són l’afany de diner, de poder i de ser reconegut (prestigi). Aquestes tres temptacions van ser rebutjades per Jesús a l’inici del seu ministeri: les tres temptacions del desert. Malauradament en els deixebles del Senyor hi continuen essent molt presents. És per aquest motiu que en l’Evangeli se’ns recorda insistentment que entre nosaltres no ha de ser pas així. El diumenge passat llegíem les paraules del Crist, que ens convidava a ser despresos del diner. Avui ens parla del poder.

L’escena d’avui tipifica molt bé quins són els camins que molt sovint utilitzem per arribar al poder: buscar el favor i la influència d'aquells que ens el poden donar. Els fills del Zebedeu, Jaume i Joan, demanen a Jesús que en el Regne tinguin un lloc preeminent. Aquesta petició d’aquests dos deixebles provoca la indignació dels altres deu. Aquí molt bé podem dir “qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra”. La resposta de Jesús és taxativa. En primer lloc els posa en evidència: no han entès res. Després els convida a formar part del Regne, però el camí és tot un altre. El camí que porta al Regne és el de beure el seu calze i ser batejat amb el seu baptisme. Això és identificar-se amb ell.

I finalment, els torna a recordar que el veritable deixeble és aquell que va contracorrent. Els valors evangèlics es basen en l’amor, i l’amor comporta servei, renúncia, solidaritat. Aquests valors són contraris als de la lògica del món. Els poderosos volen dominar, imposar, encara que sigui per la força, els seus criteris. Els creients, en canvi, amb humilitat i no amb supèrbia, han de servir. Ho diu ben clar: “entre vosaltres no ha de ser pas així”. Han passat molts segles, i la temptació dels dotze (llavor de l’Església) continua essent molt present entre nosaltres. La història de l’Església està farcida de moments on l’Església ha volgut dominar, imposar-se. I siguem sincers, això continua en els nostres dies. A vegades ho volem disfressar, tot argumentant que volem defensar la veritat.

L’Evangeli d’avui, ens ha de fer reflexionar i adonar-nos que la veritat no s’imposa des del poder, sinó que es proposa des del servei. “Com el Fill de l’home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir i a donar la seva vida com a preu de rescat per tots els homes”. No és la força que farà avançar el Regne, sinó el Regne avançarà tot compartint el calze i el baptisme del Senyor. L’Església és servei. Com s’ha escrit, una església que no serveix, no serveix per a res.

Josep m Jubany