Reflexions a la Paraula de Déu

Acollim els petits

El missatge de Jesús és sempre humà i alliberador. En la primera part d’aquest fragment Jesús no entra en la casuística ni en l’àmbit del poder; se situa en un altre nivell, va a les arrels, presenta l’ideal del matrimoni dins d’una comunitat de cristians. Un ideal és una realitat que es desitja, un camí a recórrer, un projecte a encarnar en el temps i en la història i que ens interpel·la.

En la segona part tenim tres grups ben diferenciats: uns anònims, uns “criadets”, i els deixebles. Els anònims són persones que han entès a fons el missatge de Jesús i actuen sense fer soroll. Han renunciat a tota mena de poder i ambició, s’han identificat amb els més petits, i s’han posat plenament al servei dels altres. Aquí porten a Jesús uns “petits”, que no significa necessàriament uns menors d’edat, més aviat fa referència als petits d’aquest món, els exclosos per la societat. Els anònims volien que Jesús els toqués. La qual cosa indica un desafiament per a la societat religiosa basada en els criteris de pur i impur com a norma suprema. Aquests anònims saben que Jesús no creu en els imperatius de la puresa legal i volen que a més ho manifesti acollint als criadets com a membres de ple dret en la seva comunitat. Aquesta actuació és tot un exemple de coratge, de consciència de la pròpia dignitat que no pot ser mai relegada.

Però, el cercle dels deixebles, que suposadament són els més pròxims a Jesús es mostren contraris a aquest gest humanitari, alliberador i agosarat. És més, tracten amb menyspreu tant els “criadets” com els que els porten a Jesús. El problema és que els deixebles encara estan aclaparats per una ideologia contrària al projecte de Déu, es creuen uns privilegiats de Jesús, però no estan disposats a servir. Per això, Jesús s’indigna contra els deixebles i els convida a canviar radicalment d’actitud.

Les paraules i actuacions de Jesús són profundament humanes, trencadores de tabús. Jesús acull amb amor total i incondicional als petits, els imposa les mans i els beneeix mostrant així que tots són iguals, que ells són persones dignes d’estimació i respecte i no han de ser mai humiliats ni rebutjats per ningú.

Jesús deixa ben clar que els qui acullen els petits, són els que tenen a Déu per rei.

Esther Bochita