Reflexions a la Paraula de Déu

Generositat i exigència

Us proposo que entre tots composem una història: un petit conte que parli de generositat i d’exigència, els dos principals temes en les lectures d’aquest diumenge electoral del mes de setembre a Catalunya. La història començaria a partir de dues afirmacions de Jesús en l’Evangeli d’avui: la primera ‘Qui no és contra nosaltres, és amb nosaltres’ i la segona ‘aquell que allunya de mi un d’aquests petits que tenen fe, valdria més que el tiressin al mar amb una mola d’ase lligada al coll’.

Generositat que Jesús aplica a tots aquells que en el seu nom, o no, treballen pel bé de tots els homes, exigència per alliberar-nos plenament de tot allò que ens bloqueja, limita o ens impedeix seguir el nostre camí. I aquí començaria el conte: imagineu-vos un petit país que tradicionalment ha viscut enmig de tot tipus de civilitzacions, camí de pas de nord a sud i d’est a oest.

Una terra que ha sabut acollir a aquells que hi han vingut buscant una vida millor. Una terra emprenedora que, malgrat totes les batalles i derrotes, ha pogut conservar i desenvolupar una llengua i una cultura pròpies enmig de grans cultures molt més poderoses. Una terra variada i canviant que ha sabut mirar sempre endavant tossudament, insistentment, malgrat tot tipus de menyspreus. Un terra que ha estat sovint motiu d’inspiració per artistes de totes les disciplines, tot meravellant al món.

Bé doncs, imagineu-vos també que l’exigència i compromís de milions de ciutadans d’aquesta terra ha estat capaç de trobar la manera perquè aquest petit país pugui determinar lliurement el seu futur, sense imposicions, sense pressió i sense menyspreu. I que a més voldran proposar generosament formes d’integració de tots aquells que, honradament, vulguin col•laborar en construir aquesta nova societat, vinguin de dintre o de fora, qualsevol que sigui el seu nom, les seves opcions polítiques o religioses.

Una societat potser no perfecta però nova, justa i respectuosa. Què diria Jesús d’aquesta història? Jo tinc alguna sospita a partir de l’Evangeli d’avui: Jesús mai no ens proposa enduriments dogmàtics. L’Evangeli segueix essent un camí de conversió personal radical, d’alliberament i de compromís amb els més pobres.

Segurament no preguntaria a ningú pel seu origen, però sí per la voluntat i les ganes de construir de forma lliure i solidària aquesta nova societat per tots. Perquè si no està contra nosaltres és que serà dels nostres, oi?

Lluís Sánchez Rissech