Temps de Quaresma (Cicle B)

Durant aquest any litúrgic, l’evangeli que se’ns proclama els diumenges és bàsicament el de Sant Marc, però aquest evangeli només l’escoltarem el primer i el segon diumenges de quaresma i el Diumenge de Rams. L’evangeli del Dimecres de Cendra és de Sant Mateu i tots els altres diumenges escoltarem passatges de l’evangeli de Sant Joan. Malgrat aquesta diversitat hi ha una característica fonamental en tots els textos evangèlics que fa que, en el seu conjunt, l’espiritualitat quaresmal se centri en el punt més àlgid que Marc vol ressaltar. En efecte, una de les característiques més notables de l’evangeli de Sant Marc, és que fa prevaler els fets de Jesús (comportament i miracles) per damunt dels seus discursos. És a través dels fets, però sobretot a través de la seva passió i mort, com Jesús revela el seu misteri personal.

Marc tracta de fer entendre que el camí per descobrir la persona de Jesús no és gens fàcil, sinó que és una revelació progressiva, dinàmica, meditada, que ha de partir d’una convicció personal i profunda abans d’arribar a la confessió oberta i pública. Per aquest motiu ens presenta un Jesús a qui no li agraden les manifestacions cridaneres de la seva divinitat, i fa callar als esperits i als homes que el proclamen Messies. Aquesta manera de narrar l’actitud de Jesús, imposant silenci respecte a qui realment és, es coneix com el “secret messiànic” de l’evangeli de Marc. El fet central i culminant, que és la narració de la passió i mort de Jesús, ocupa sis dels setze capítols d’aquest evangeli, un drama en el qual es revela la lluita entre l’amor alliberador de Jesús davant de tots els estaments de poder que representen l’opressió dels homes. Doncs bé, si ens fixem bé en els evangelis de tots els diumenges de la quaresma d’aquest any, sigui qui en sigui l’autor, es fa referència a la passió i mort de Jesús.

Per aquesta raó, sembla adient que, aquest any durant aquest temps de preparació a la Pasqua, ens aturem a reflexionar sobre el sentit de la mort de Jesús que ens ofereixen els diferents evangelis. Avui com mai la societat té al·lèrgia a parlar del dolor i de la mort, però a la comunitat cristiana hauríem d’entendre que si no travessem aquest llindar, potser tampoc trobarem sentit a la vida, perquè, en realitat no es tracta només de morir sinó de morir pels altres.

Anton Ramon Sastre