20 de febrer 2015

Document per a Catequistes i Pares: Quaresma 2 i Setmana Santa

Hem reflexionat repetides vegades sobre la tercera part de l’esquema de l’evangeli de Marc, que tracta sobre la pujada de Jesús, amb els seus deixebles, a Jerusalem, i sobre la catequesi que Jesús els fa en relació al veritable sentit de la paraula Messies a partir de l’expressió Fill de l’home.

Aquesta temàtica és original de Marc, ja que és el primer evangelista (cap als anys 65-70), uns 10 anys abans que Mateu i Lluc el copiessin, quasi exactament, en els seus evangelis.

Aquest any, que precisament ens toca llegir i reflexionar sobre l’evangeli de Marc, podem dedicar-nos a presentar, de manera mes concreta i plena, el missatge que vol transmetre Marc en el seu original testimoni.

Cal situar bé, geogràficament, la tasca de Jesús. Ja sabem, per les reflexions que hem fet en anys anteriors, que, segons Marc, tota l’acció missionera de Jesús va desenrotllar-se en el transcurs d’una llarga caminada entre tres regions: Galilea, Samaria i Judea; i que va culminar a la ciutat de Jerusalem, a la Judea, on es donen tots els esdeveniments de la Setmana Santa.

1a Etapa: Primer se’ns presenta Joan Baptista, anunciant a Jesús i proposant a tothom un baptisme de conversió per rebre degudament al Messies, i després Jesús venint de Natzaret de Galilea, rebent el baptisme de Joan, culminat amb el màxim testimoni del Pare i la presència de l’Esperit que proclamen a Jesús com a Fill estimat del Pare. Seguidament se’ns presenta Jesús, conduit al desert per l’Esperit, per ser temptat per Satanàs.

Després que Joan fou empresonat, Jesús es va fer present a la Galilea anunciant la Bona Nova, escollint els primers deixebles, i lliurant-se a una tasca intensa i constant de predicació i guarició de malalts.

2a Etapa:
Després de dedicar un primer any per tota la Galilea, i de manera especial pels voltants del llac de Genesaret, Jesús arriba a Betsaida, a la ribera dreta del llac, i allí guareix un cec. En aquest moment Jesús decideix pujar a Jerusalem, travessant la Samaria i entrant a la Judea.

Però, curiosament, Marc comença la narració d’aquesta llarga i constant pujada, pels voltants de la ciutat de Cesarea de Filip, que era una població en plena muntanya on el Cèsar Filip hi passava les vacances. Era, sens dubte, el lloc mes llunyà de Jerusalem i, per tant, des d’on calia fer una caminada més llarga per arribar-hi. Començant l’ascensió a Jerusalem des de Betsaida, on ara es trobaven, s’estalviaven un bon tros de camí, en canvi retrocedint fins a Cesarea de Filip s’allargava la distancia. Sembla, ben bé, que Jesús volia allargar la ruta per tenir el màxim de temps possible per desenvolupar el seu programa catequètic del veritable sentit de la paraula Messies.

Remarquem alguns punts que potser ja hem tractat altres vegades però que ens cal aprofundir, per a copsar millor el missatge de Marc.


Inici de la catequesi: MESSIES o FILL DE L’HOME? Text de Marc (Mc 8,27-34)

Jesús, amb els seus deixebles, se’n va anar als pobles del voltant de Cesarea de Filip, i pel camí els preguntava:
- Qui diu la gent que sóc, jo?
Ells li respongueren:
- Uns diuen que ets Joan Baptista; d’altres, Elies, d’altres, algun dels profetes.
Llavors els preguntà:
- I vosaltres, qui dieu que sóc?
Pere li respon:
-Tu ets el Messies.
Però ell els prohibí severament que ho diguessin a ningú.
Llavors començà a instruir-los dient:
- Cal que el Fill de l’home pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l’han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ha de ressuscitar.
I els ho deia amb tota claredat. Aleshores Pere, prenent-lo a part, es posà a renyar-lo. Però Jesús es girà i, davant dels deixebles, renyà Pere dient-li:
- Vés-te’n d’aquí, Satanàs! No veus les coses com Déu, sinó com els homes.


Reflexió:

Ja sabem que la paraula Messies significa “ungit “ i es referia a la unció amb l’oli que es feia servir en la cerimònia de coronació per ser nomenat rei o d’altres càrrecs importants, significant el do de l’Esperit Sant de Déu sobre els que eren escollits per a tal missió.

Tots els reis d’Israel eren nomenats amb aquesta paraula, i de manera molt especial el rei David, que encarnava el personatge en el que es van concentrar totes les virtuts i magnificències d’Israel. Amb la paraula Messies, l’Ungit, es considerava la personificació de les bondats, la saviesa i els poders de Déu.

La realitat de la història prou va tenir cura de demostrar que no tots els reis van ser veritables Messies, sinó que sovint van ser infidels a la seva missió. Però això no va allunyar la fe del poble en l’esperança d’una salvació per part de Déu, sinó que va generar una profunda fe, alimentada constantment pels Profetes, en que Déu, amb tota seguretat, enviaria al seu poble un rei salvador i que seria un veritable Messies. Això va generar, en el poble creient, una fe profunda que prengué aspectes mitificadors en tots els aspectes.

L’expressió Fill de l’home és una altra tradició bíblica, referida a un personatge que Déu guardava al cel i que enviaria al món, al final de la història, per judicar tota la humanitat. En la Bíblia es parla molt d’aquest personatge, en un llibre atribuït a un profeta desconegut, i de dubtosa historicitat, anomenat Daniel. L’expressió “Fill de l’home” vol dir personatge humà, revestit de totes les bondats humanes.

Messies i Fill de l’home representaven dos personatges complementaris. Messies era un personatge de caire diví, que es manifestaria, lògicament, amb poder i glòria propis. Fill de l’home era un personatge humà, amb una missió humana, com un home perfecte per ser ideal i model per a tots els homes i dones.


LA CATEQUESI DE JESÚS ALS DEIXEBLES.

Com veiem, Jesús porta als deixebles a la regió de Cesarea de Filip per plantejar la seva catequesi i, certament, ho fa d’una manera genial; fent preguntes que provoquin el plantejament de la qüestió, i que obliguin als deixebles a superar els seus propis criteris. Els deixebles van dient el que senten i Jesús concreta la pregunta:
“- I vosaltres, qui dieu que sóc jo?”.
Pere respon amb la més clara ortodòxia:
“- Tu ets el Messies!”.

Jesús prohibeix, severament, de dir això a ningú
. La desorientació dels deixebles deuria ser suprema, ja que aquesta resposta de Jesús s’oposava a la manera oficial i popular de confessar la fe.

Però a partir d’aquesta situació de desconcert Jesús comença la instrucció catequètica posant sempre el nom de Fill de l’home en lloc del de Messies, i accentuant els aspectes humans i, de manera especial, els més humiliants i sofrents. Marc remarca que “els ho deia amb tota claredat”.

Tan es així que Pere se sent obligat a reaccionar com a defensor de la fe dels seus companys i s’atreveix a contradir el mestre! La resposta de Jesús, aleshores, va ser de la forma més directa i tallant possible, anomenant-lo el pitjor que es podia dir: “Vés-te’n d’aquí, Satanàs!”.

Jesús proclama que ell ho és tot: el Messies i el Fill de l’home. Ell porta i comunica la Vida, i porta el judici que l’home mereix, per la seva manera de comportar-se. Ell és el Fill de Déu, ple de la Vida del Pare, per la força de l’Esperit, i a la vegada és el Fill de l’home, subjecte a totes les limitacions i tots els sofriments humans, menys el pecat.

Però tot estava clar? Era del tot creïble la fusió d’aquests dos aspectes en el mateix Jesús?


Una experiència mística (Mc 9,2-9)

Seguint el camí cap a Jerusalem, per la vora esquerra del llac de Galilea, Marc diu:

Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, se’ls endugué a part tots sols dalt d’una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells, els seus vestits es tornaren resplendents i tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejat-los així. Llavors se’ls va aparèixer Elies amb Moisès i conversaven amb Jesús. Pere digué a Jesús:
- Rabí, es bo que estiguem aquí dalt! Hi farem tres cabanes, una per a tu, una per a Moisès i una altre per a Elies.
No sabia pas què deia, d’esglaiats que estaven. Llavors es formà un núvol que els va anar cobrint, i del núvol va sortir una veu:
- Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo.
Però de sobte, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells.
Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va manar que no expliquessin a ningú allò que havien vist, fins que el Fill de l’home hagués ressuscitat d’entre els morts.


Que tot aquest episodi està lligat a l’objectiu de Jesús, sobre el tema catequètic, es manifesta amb la frase “sis dies després”.

Perquè, precisament, sis dies? En la simbologia del llenguatge bíblic “sis dies” feia referència als dies que dedicà Déu a la creació de l’univers. Pot, doncs, voler dir que Jesús es proposava provocar un acte creador, culminant la seva finalitat catequètica amb una experiència mística que fonamentés radicalment la fe.

Jesús escull Pere, Jaume i Joan perquè l’acompanyin al cim de la muntanya. Són els tres deixebles que representen, en diferents ocasions, a tots els deixebles, i que també acompanyen Jesús en la darrera hora a Getsemaní.

Jesús es transfigura resplendent, manifestant la seva condició divina, acompanyat del profeta Elies (representant de tots els profetes anunciadors constants de l’Amor misericordiós de Déu) i de Moisès (proclamador de tota Llei, i guia de tota salvació dels homes). Jesús els personifica tots dos, en la seva persona.

Dintre de la vivència d’aquesta experiència mística, Pere expressa la seva emoció, que Marc valora poc dient: “No sabia pas què deia”, però dona testimoni d’un núvol que els cobria, i del que surt una veu clarificadora de manera absoluta. És l’Esperit de Déu que els envolta i la veu del Pare que proclama, referint-se a Jesús: “Aquest és el meu Fill; escolteu-lo!”

Així s’acaba l’experiència mística. Però Jesús els mana que no en diguin res a ningú, fins que el Fill de l’home hagi ressuscitat d’entre els morts. Ells ho feren així, però no acabaven de copsar el perquè de tot plegat: Perquè el Fill de l’home ha de ressuscitar d’entre els morts?, No ha de venir amb glòria i majestat sobre els núvols del cel?

Jesús els ajuda a ordenar-ho tot: Elies ja ha vingut i ha sigut maltractat. Jesús és el Messies, el Fill estimat del Pare, que també serà maltractat i rebutjat, i per això ressuscitarà d’entre els morts. El Fill de l’home és el mateix Jesús, també maltractat, mort i ressuscitat.

Tota veritable catequesi sempre necessita una experiència mística: pregària, reflexió silenciosa, celebració... La fe no s’alimenta solament amb reflexió racional, li cal interiorització contemplativa. Trobada amb Déu, sentir la seva Veu en el cor, i un bon mestre.


Exigències de la Fe en Jesús (Mc 10,35-45)


Després d’endinsar-se per la regió de la Judea, Marc narra un episodi que manifesta la gran dificultat dels deixebles de copsar les implicacions de tota la doctrina de Jesús. Jesús anuncia, per tercera vegada, la seva mort i resurrecció. Després Marc diu:

Llavors Jaume i Joan, els fills de Zebedeu, s’acosten a Jesús i li diuen:
- Mestre, voldríem que ens concedissis el que et demanarem.
Jesús els preguntà:
- Què voleu que faci per vosaltres?
Ells li respongueren:
- Concediu-nos de seure amb tu a la glòria, l’un a la teva dreta i l’altre a la teva esquerra.
Jesús els contestà:
-No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo beuré o ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?
Ells li respongueren:
- Sí que podem.
Jesús els digué:
- Prou que beureu la copa que jo beuré... però seure a la meva dreta o esquerra... hi seuran aquells per a qui Déu ho ha preparat...
Entre vosaltres... qui vulgui ser el primer, que es faci el servent de tots, com el Fill de l’home...

Després de tot el que Jesús els havia dit els deixebles Jaume i Joan no havien captat encara la contradicció entre el que els deia Jesús i el que ells li demanaven.

Els altres deixebles, al sentir a Jaume i a Joan, s’indignaren contra ells motivant una agressiva discussió. Jesús ho aprofita per remarcar la valoració del títol de Fill de l’home, que ha vingut a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom.


Seguir Jesús (Mc 10,48-52)


Travessant tota la Samaria i bon tros de la Judea, arriba a Jericó, al peu de les muntanyes sobre les que se situa Jerusalem.

Al sortir de Jericó, per un camí costerut cap a la gran ciutat, troba un cec anomenat Bartimeu demanant a crits a Jesús que el guareixi de la ceguesa que no el permet seguir-lo. Jesús el crida i li pregunta què vol. Bartimeu li respon: “- Rabí, fes que hi vegi!” Jesús li respon: “- Vés. La teva fe t’ha salvat!”.

Marc acaba el diàleg així: “A l’instant hi veié i el seguia camí enllà”.

En definitiva és la Fe en Jesús el que ens permet captar el misteri de Déu i els seus camins, i ens permet seguir-lo.


Arribada a Jerusalem, entrada en el Temple (Mc, 11,1-11)

Jesús arriba a Jerusalem pel camí de Betfagè i Betània, per la muntanya de les oliveres on hi havia molts pelegrins que anaven a les festes de Pasqua. Jesús va organitzar una entrada amb la que es mostrés bé qui era ell i el grup amb el que anava.

Va manar a uns dels deixebles que agafessin un pollí del poble de Betfagé sobre el que volia entrar a la ciutat, significant que portava, en nom de Déu, el seu Regne, iniciat pel rei David, i portat a terme per aquell que ve en nom del Senyor!.

Molts dels que estaven a la muntanya es van afegir a la caravana que acompanyava Jesús, esdevenint una entrada popular i triomfal.

Amb l’arribada a Jerusalem es va concloure l’objectiu de la seva caminada catequètica, i la vivència dels esdeveniments en els que mostra, ben clarament, la realitat del que significa que Jesús és, simultàniament, Messies i Fill de l’home.

La caminada catequètica de Jesús i seus els deixebles, és l’exemple del que ha de ser la nostra Quaresma, culminada en la Setmana Santa.

Que tingueu una bona Quaresma i una bona Setmana Santa!

Amb tot l’afecte, Frederic Bassó