Reflexions a la Paraula de Déu

La tendresa

“No tinguis por, Maria; Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús”.

Dijous vinent és Nadal. Ja fa dies que els carrers estan guarnits i la gent passeja i compra; altres potser viatjaran. ¡Quina festa més important!

Si preguntéssim a algú dels que entren i surten de les botigues, què és per a ells Nadal, segurament salvant excepcions ens dirien que celebrem el naixement del nen Jesús i si insistim una mica més i els preguntem qui creuen que era Jesús, potser no tindran cap resposta, però tothom fa festa per Nadal i per a la majoria de gent tot queda reduït al sopar o al dinar i potser als regals.

Per la societat sort que existeix aquest dia. Les botigues podran salvar d’alguna manera la crisi; sense aquesta festa, oxigen del comerç, tot aniria pitjor. És la culminació del consumisme i si jo critiqués això, seria un autèntic hipòcrita, perquè a la meva família hi haurà dinar especial i aquest dia o el dia de Reis, regals. Això no hi ha qui ho pari. És la tradició mestressa i senyora.

Seria millor com a creient de debò, donar tot aquest devessall de despeses als pobres i celebrar la Missa del gall i para de comptar. Què faré? Mireu, penso que en el jardí de la vida, la tendresa és la flor més bonica. Em proposo celebrar a la meva comunitat el naixement de Jesús que ve a salvar-nos i valoraré i prodigaré la tendresa i quan faré petons als familiars i quan desitjaré aquí i allà un bon Nadal i quan ajudaré a alguns desvalguts tant com pugui, procuraré fer-ho amb tendresa, perquè la gran lliçó de Nadal és el gest tan ple de tendresa per tota la humanitat que va tenir Déu que ens va donar el seu Fill i també una Mare. Totes les altres coses són menors.

Àngel Oliva