Reflexions a la Paraula de Déu

Temples vius

Els homes tenim una tendència ancestral a perpetuar socialment tot allò que ens commou. Ho fem construint unes obres, sovint excessives, que semblen voler retenir allò que hem experimentat, tot allò que un dia tocà i transformà el més profund del nostre cor i que voldríem que es perpetués més enllà de la caducitat i fugacitat del temps. Hem construït museus monumentals per conservar i recrear esplèndides obres plàstiques; hem aixecat meravellosos palaus, arquitectònicament cada cop més sofisticats, per poder reviure l’harmonia de les veus i del so dels instruments musicals; i mai cap societat s’ha pogut abstenir de construir temples per donar culte a Déu, aquesta realitat que escapa a la comprensió humana, però que s’intueix misteriosament pròxima i en la qual els homes de tot temps i condició hi hem dipositat una esperança de salvació.

El 9 de novembre de l’any 324, el Papa Silvestre, sobre uns terrenys donats per l’Emperador Constantí, va consagrar a Roma una església dedicada a Crist Santíssim Salvador i en honor de Sant Joan Baptista i de Sant Joan Evangelista, avui més coneguda com Arxibasílica de Sant Joan del Laterà. És la més antiga i la de rang més alt entre les quatre basíliques papals de Roma, conservant el títol honorífic de “mare i cap de totes les esglésies de la ciutat de Roma i de tota la terra”, perquè va ser la seu del Papa, el primat de tots els bisbes, fins que el Papa Climent V traslladà la seu pontifícia a Avinyó (1309), ciutat que llavors pertanyia al Regne de Nàpols. Quan amb Gregori XI els papes retornaren a Roma (1377), s’establiren al turó vaticà on avui hi ha l’estat del Vaticà.

És ben curiós que, en celebrar la festivitat de la consagració del primer gran temple de la comunitat cristiana, les lectures i pregàries ens recordin que el veritable culte que s’ha de retre a Déu és aquell que es fa “en esperit i en veritat”, perquè a partir del missatge de Jesús som les persones les que hem de convertir-nos en portadors i “temples de l’Esperit Sant”, temples edificats sobre “l’únic fonament que és Jesucrist”, temples vius i indestructibles encara que caiguessin totes les pedres de tots els temples del món. Avui ens diu Sant Pau: “vosaltres sou un edifici construït per Déu”.

Anton Ramon Sastre