Reflexions a la Paraula de Déu

Déu de l’univers, renoveu-nos

El llarg de la nostra vida de creients, sentim tantes vegades durant l’any litúrgic les lectures bíbliques que ens hi acostumem i no ens interpel·len prou. Estan tan integrades en la nostra rutina de participants a l’Eucaristia dominical, que ens costa molt de trobar-hi un sentit nou pel moment que ens toca viure.

Ens passen tantes coses, tant personalment com col·lectiva, que sovint no sabem cap on girar-nos. I és que, creients com som, no trobem sortida al nostre món amb el seu alt grau de prostració.

El fonamentalisme religiós i la convicció que som posseïdors de la veritat moltes vegades ens fa poc sensibles a les realitats humanes que ens envolten. Per això el poble d’Israel del temps de Jesús i ja molt abans en temps d’Isaïes, estava convençut de l’exclusivitat que tenien de Déu, ja que eren un poble escollit. El poema de la vinya que Isaïes ens presenta i que Jesús recull en l’Evangeli ens fa veure clarament que quan no siguem capaços del seguiment de Jesús de Natzaret, la Bona Nova cercarà altres destinataris de la Vinya.

Ens hem de repetir sovint que el Déu espera de nosaltres justícia però no hi veu sinó injustícies; n’esperava bondat, però hi sent el clam dels oprimits. Tanmateix el Senyor Déu és qui pot fer que, des de la nostra llibertat, trobem la ruta per fer un món diferent del que tenim. Per això s’adreça als cofois i satisfets de pertànyer als grups de selectes i escollits d’avui, dient-nos que si no som capaços de fer camí vers un món nou, l’anunci de la joia de l’Evangeli que ens diu el Papa Francesc, ens serà pres i posat en mans d’altres que potser, anònimament, viuen amb més coherència que molts dels que ens confessem seguidors de Jesús.

Sant Pau ens exhorta a tenir sentiments propis dels seguidors del Mestre basats en la veritat, la justícia, el virtuós i digne d’elogi i que preguem. Tant de bo que ho sapiguem fer.

Ignasi Garcia i Clavel