El més llegit del mes
23 d’agost 2014
Reflexions a la Paraula de Déu
I jo, qui dic que és Jesús?
Pere, la pedra, la Seu, la cadena no interrompuda….grans qualificatius per a descriure un home normal i corrent com tots nosaltres: un home ple de dubtes, por, incerteses, qualitats, rauxa, passió i, per sobre de tot, ple d’amor per Jesús, el seu Mestre. Pere és capaç de reconèixer i formular explícitament que té davant seu el Messies i ho fa des de la revelació. Potser l’Esperit Sant, potser la seva pròpia consciència l’han ajudat, després d’acceptar Jesús i creure-hi, a revelar la veritat: Jesús ha vingut a salvar-nos i, a través seu, Déu ens parla de bondat, d’esperança i de futur per a tots els homes.
Pere esdevindrà després una figura clau pels cristians: la pedra on es construeix l’Església, la primera autoritat … Però m’interessa molt que ens quedem amb els sentiments de Pere com a home contradictori, mort de por i incapaç d’expressar el seus sentiments. Em sembla que només des del més íntim de nosaltres mateixos, des de la consciència d’homes i dones limitats i imperfectes podem reconèixer i acceptar Jesús com el nostre Salvador.
No seria genial que també nosaltres poguéssim renunciar conscientment a honors, reconeixements, títols, doctorats, càrrecs i tota altra mena d’ornaments per tornar a l’essència? Des del més profund del nostre ser és on podem reconèixer i acceptar Jesús que ens parla al cor i no al cervell. Traguem-nos tantes capes de disfresses i tornem al més íntim de nosaltres mateixos, on segur que trobarem Jesús i el Pare.
El Papa Francesc ens ha parlat ja moltes vegades de pobresa, simplicitat, austeritat, de tornar al que és nuclear en la nostra Fe. A més, com a successor de Pere, s’ha mostrat moltes vegades ja proper, humà, senzill, manifestant les seves pròpies limitacions… No podem tenir millor exemple.
Lluís Sánchez Rissech
Pere, la pedra, la Seu, la cadena no interrompuda….grans qualificatius per a descriure un home normal i corrent com tots nosaltres: un home ple de dubtes, por, incerteses, qualitats, rauxa, passió i, per sobre de tot, ple d’amor per Jesús, el seu Mestre. Pere és capaç de reconèixer i formular explícitament que té davant seu el Messies i ho fa des de la revelació. Potser l’Esperit Sant, potser la seva pròpia consciència l’han ajudat, després d’acceptar Jesús i creure-hi, a revelar la veritat: Jesús ha vingut a salvar-nos i, a través seu, Déu ens parla de bondat, d’esperança i de futur per a tots els homes.
Pere esdevindrà després una figura clau pels cristians: la pedra on es construeix l’Església, la primera autoritat … Però m’interessa molt que ens quedem amb els sentiments de Pere com a home contradictori, mort de por i incapaç d’expressar el seus sentiments. Em sembla que només des del més íntim de nosaltres mateixos, des de la consciència d’homes i dones limitats i imperfectes podem reconèixer i acceptar Jesús com el nostre Salvador.
No seria genial que també nosaltres poguéssim renunciar conscientment a honors, reconeixements, títols, doctorats, càrrecs i tota altra mena d’ornaments per tornar a l’essència? Des del més profund del nostre ser és on podem reconèixer i acceptar Jesús que ens parla al cor i no al cervell. Traguem-nos tantes capes de disfresses i tornem al més íntim de nosaltres mateixos, on segur que trobarem Jesús i el Pare.
El Papa Francesc ens ha parlat ja moltes vegades de pobresa, simplicitat, austeritat, de tornar al que és nuclear en la nostra Fe. A més, com a successor de Pere, s’ha mostrat moltes vegades ja proper, humà, senzill, manifestant les seves pròpies limitacions… No podem tenir millor exemple.
Lluís Sánchez Rissech
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada