Fa 4 dies
El més llegit del mes
12 de juliol 2014
Reflexions a la Paraula de Déu
A la vorera del llac, Jesús parla d’una llavor que cau
Els evangelistes Mateu, Marc i Lluc (Mt 13, 1-23; Mc 4, 1-9; Lc 8, 4-8) situen Jesús en un escenari privilegiat, evocador de quietud i de pau. Mateu escriu: ‘Aquell dia, Jesús va sortir de casa i es va asseure vora el llac. Es reuní tanta gent entorn d’ell, que va haver de pujar en una barca i s’hi assegué’. L’aigua era llisa i la barca quieta i segura. Qui no voldria un lloc com aquest per a escoltar, en viu, la paraula de Déu!
El protagonista de la paràbola fou un pagès que sortí a sembrar el seu camp i llançà grapats abundosos de llavor al seu tros que, ell mateix, abans ja hauria preparat. Ara, amb la feina ja feta, pot esperar que la llavor brosti, que la tija creixi i que l’espiga maduri i donin fruit cadascun d’aquells grans sembrats: ‘el cent, el seixanta o el trenta per u’. Al mateix temps, ai las!, el camí, les roques, els cards, hauran ofegat la força i la vida de la llavor que els havia arribat.
Amb la imatge central del sembrador -el protagonista- hi contemplem dues imatges més: la llavor i la terra bona. Totes tres imatges són necessàries a l’hora de la nostra contemplació. La llavor pot ser ‘la paraula’; el gest d’escampar la llavor pot ser ‘el testimoniatge’; la terra bona pot ser ‘la disponibilitat’ d’aquells qui l’escolten. El sembrador és ‘la imatge de Jesús’ de la qual, després de la seva resurrecció, nosaltres n’haurem de ser testimonis.
De les tres imatges, la del sembrador és la més important. És ell qui ha fornit adob a la seva terra i és ell, també, qui escampa la llavor. Per això em sembla que hauríem de fer nostre aquest ‘ofici’ per tal que perduri aquí, a la terra, el Regne de Déu que Jesús va iniciar i que, ressuscitat, ens va confiar. No ho feren així els apòstols i les primeres comunitats?
I que el nostre gest sigui, sobretot, un gest d’agraïment! Fem nostra i visquem la força de la paraula rebuda i mostrem-ne la grandesa i l’eficàcia d’aquest do amorosament lliurat. D’aquesta manera, la Paraula esdevindrà vida nova i aquesta novetat es tornarà testimoni i crida humil a tots aquells qui, amb nosaltres, habiten l’espai terra en el qual ‘vivim, ens movem i som’.
Ferran Aguiló
Els evangelistes Mateu, Marc i Lluc (Mt 13, 1-23; Mc 4, 1-9; Lc 8, 4-8) situen Jesús en un escenari privilegiat, evocador de quietud i de pau. Mateu escriu: ‘Aquell dia, Jesús va sortir de casa i es va asseure vora el llac. Es reuní tanta gent entorn d’ell, que va haver de pujar en una barca i s’hi assegué’. L’aigua era llisa i la barca quieta i segura. Qui no voldria un lloc com aquest per a escoltar, en viu, la paraula de Déu!
El protagonista de la paràbola fou un pagès que sortí a sembrar el seu camp i llançà grapats abundosos de llavor al seu tros que, ell mateix, abans ja hauria preparat. Ara, amb la feina ja feta, pot esperar que la llavor brosti, que la tija creixi i que l’espiga maduri i donin fruit cadascun d’aquells grans sembrats: ‘el cent, el seixanta o el trenta per u’. Al mateix temps, ai las!, el camí, les roques, els cards, hauran ofegat la força i la vida de la llavor que els havia arribat.
Amb la imatge central del sembrador -el protagonista- hi contemplem dues imatges més: la llavor i la terra bona. Totes tres imatges són necessàries a l’hora de la nostra contemplació. La llavor pot ser ‘la paraula’; el gest d’escampar la llavor pot ser ‘el testimoniatge’; la terra bona pot ser ‘la disponibilitat’ d’aquells qui l’escolten. El sembrador és ‘la imatge de Jesús’ de la qual, després de la seva resurrecció, nosaltres n’haurem de ser testimonis.
De les tres imatges, la del sembrador és la més important. És ell qui ha fornit adob a la seva terra i és ell, també, qui escampa la llavor. Per això em sembla que hauríem de fer nostre aquest ‘ofici’ per tal que perduri aquí, a la terra, el Regne de Déu que Jesús va iniciar i que, ressuscitat, ens va confiar. No ho feren així els apòstols i les primeres comunitats?
I que el nostre gest sigui, sobretot, un gest d’agraïment! Fem nostra i visquem la força de la paraula rebuda i mostrem-ne la grandesa i l’eficàcia d’aquest do amorosament lliurat. D’aquesta manera, la Paraula esdevindrà vida nova i aquesta novetat es tornarà testimoni i crida humil a tots aquells qui, amb nosaltres, habiten l’espai terra en el qual ‘vivim, ens movem i som’.
Ferran Aguiló
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada