Reflexions a la Paraula de Déu

Som en temps de Pasqua. En les nostres celebracions diem una i altra vegada, Crist ha ressuscitat! Jesús és el Senyor! Ell viu i viu per sempre. Són afirmacions que ens són ben familiars, però és possible que alguna vegada ens vingui el dubte, i ens preguntem veritablement és cert que Jesús ha ressuscitat? i també que tinguem certa nostàlgia de quan érem més joves, aleshores l’anunci de Pasqua ens entusiasmava.
Tenir dubtes, preguntar-se com va ser la resurrecció? comprovar que s’ha afeblit el nostre entusiasme, no és cap novetat dels nostres dies, ja succeïa en la primera generació de cristians.

Ells, com també pot passar en nosaltres, tenien certa enveja dels primers deixebles. Per a ells, es deien, i ens diem, sí que va ser senzill, ja que ells van poder veure’l i fins i tot posar els dits en les seves llagues, i nosaltres no.

L’Evangelista Lluc, gran pedagog, vol respondre a aquests dubtes amb una emblemàtica catequesi on no tan sols ens testimonia la resurrecció del Senyor, sinó -i aquí hi ha l’originalitat del relat- de com els homes i dones de qualsevol època, podem trobar-nos amb el Crist ressuscitat. I també com recuperar la fe de quan eren joves, i no com ens passa ara que ens hem tornat escèptics, i la vida ens és massa complicada i no hi ha lloc pels idealismes.

Pels deixebles abandonar Jerusalem era deixar enrere tot idealisme, i anar cap Emmaús vol dir construir una vida on allò important es toca de “peus a terra”. Recordar amb enyorança pot semblar poc, però significa que malgrat les decepcions no obliden, però és en aquesta insignificant guspira que Jesús aprofitarà per fer abrusar de nou els seus cors.

Els deixebles han deixat els ideals, però no han oblidat acollir el foraster, saber-lo escoltar, i compadir-se d’aquell que, declinat ja el dia, ha de continuar el seu viatge, i fins i tot compartir la taula. No s'ho podien imaginar, però fets tan senzills els va retornar a la joventut que els semblava perduda per sempre.
Fer camí per la vida acollint i acompanyant, llegir la Paraula de Déu, trenca els individualismes, i compartir, participar de l’Eucaristia, malgrat les nostres fredors, és el camí d’Emmaús, és el camí per reconèixer Jesús ressuscitat.

Josep m. Jubany