02 de febrer 2014

Reflexions a la Paraula de Déu

“Els meus ulls han vist el salvador que preparàveu per presentar-lo a tots els pobles; llum que es reveli a les nacions, glòria d’Israel, el vostre poble”

Les lectures d’avui mostren a Jesús, fill de Déu, esperat pel poble d’Israel com l’alliberador de les classes excloses i marginades, que va ser home, plenament home, va néixer en el si d’una família jueva normal de l’època, i a més a més, pobre. I com a tal, els seus pares, Josep i Maria, el portaren al temple per donar compliment a la Llei de Moisès que disposava que passats 40 dies després del naixement calia purificar la mare i presentar el fill al Senyor, tot oferint un sacrifici, consistent per les famílies pobres en un parell de tórtores o dos colomins. L‘anada al temple de les mares passats 40 dies del naixement dels infants i la presentació d’aquests era un costum o tradició molt bonica mantinguda entre nosaltres fins no fa gaires anys.

Posa Lluc, a l’Evangeli, dues persones que surten a rebre’ls, en les que diposita el missatge que ens hem de fer nostre els cristians. Els dos, Simeó i Anna, dos profetes ancians, representen el poble d’Israel que havia caigut en decadència i esperava la intervenció de Déu per a fer una societat més justa, i els dos reconeixen en l’infant pobre, aparentment com qualsevol altre, a Jesús, el Fill de Déu, el Salvador, la llum que es reveli a les nacions, diu Simeó.

L’actitud de Simeó i Anna és una crida per nosaltres a assumir el compromís de la nostra fe, a veure Jesús entre nosaltres, a donar-lo a conèixer a tothom, a presentar-lo com la llum de totes les nacions, llum que ens il•lumina a tots i ens ensenya que la base de tot és l’amor, i amb aquest amor desprendre’ns d’egoismes posant com a fita en la nostra vida una missió alliberadora de les opressions i injustícies.
Maite Cura