15 de desembre 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

Som ja a mig camí de Nadal. “Sigueu valents, no tingueu por! Aquí teniu el vostre Déu (...) Ell mateix us ve a salvar” (Is 35, 4). Així ens encoratja la litúrgia d’avui en la primera lectura i ens dóna el motiu profund de la nostra esperança: la vinguda del Déu salvador, vinguda que, d’altra banda, és a prop, com ens diu Jaume a la segona lectura (Jm 5, 8). La primera, d’Isaïes, parlant del retorn de l’exili, és plena de referències joioses, que revelen els signes salvadors del Senyor. Senyals alliberadors del ulls, cames, orelles i llengües, que estaven tancats i ara esdevenen oberts (Is 35, 5-6). Alegria i goig, lluny dels planys i la tristesa (Is 35, 10).

Visió profètica que l’anunci de Jesús a l’evangeli recull plenament. La recull i l’amplia amb els leprosos purificats, els morts que ressusciten i els pobres receptors de la bona nova (Mt 11, 5), ampliació corresponent a altres textos d’Isaïes. Jesús descriu aquests signes manifestos per demostrar als enviats de Joan que ell és el Messies, el que ha de venir, signes més clarificadors que els que potser Joan esperava (que devien dur-lo a fer la pregunta, ja que, recordem, després del baptisme de Jesús, diu Joan, sense altrament tenir en compte aleshores la veu d’Isaïes, que Jesús batejarà amb l’Esperit i amb foc i que cremarà la palla amb un foc que no s’apaga –Mt 3, 11-12–).

I al seu torn, dins aquest context profètic joiós i esperançador, és Jesús qui ens parla de Joan. Diu que és més gran que un profeta (Mt 11, 9), el precursor que ha de preparar-li el camí (com ja anunciava el profeta Malaquies –Ml 3,1–), el més gran entre els nascuts de dona (Mt 11, 10-11), bé que “el més petit en el Regne del cel és més gran que ell” (Mt 11, 11).

Que ens ajudi, doncs, Joan Baptista a rebre la vinguda del Senyor, el Messies, i a acollir els seus signes salvadors, participant-hi i compartint l’esforç per fer-los per a tothom possibles. Amb paciència, com la tingueren els profetes davant del sofriment, tal com ens recomana Jaume a la segona lectura. Paciència perquè la salvació de Jesús ens vagi arribant i penetrant, amb solidaritat amb els més desvalguts, perquè sigui cada vegada més extensiva. Amb coratge, sense por, com ha començat dient-nos Isaïes.
Jordi Cors