CELEBREM EL PERDÓ – REVISIÓ DE VIDA – ADVENT DE 2013

Jesús va entrar a Jericó i travessava la ciutat. Hi havia un home que es deia Zaqueu, cap de cobradors d’impostos. Era un home ric. Zaqueu intentava de veure qui era Jesús, però la gentada li ho impedia perquè era petit d’estatura. Llavors s’avançà corrent i en va enfilar dalt d’un sicòmor per poder veure Jesús, que havia de passar per allí. Quan Jesús arribà en aquell indret, alçà els ulls i li digué: Zaqueu, baixa de pressa que avui m’haig d’hostatjar a casa teva. Ell baixà de pressa i el va acollir amb alegria.

Tots els qui ho van veure murmuraven contra Jesús i deien: Ha anat a allotjar-se a casa d’un pecador. Però Zaqueu, dret davant el Senyor, li digué: Senyor, dono als pobres la meitat dels meus béns, i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més. Jesús digué: Avui ha entrat la salvació en aquesta casa, perquè també aquest home és fill d’Abraham. El Fill de l’home ha vingut a buscar i salvar allò que s’havia perdut. (Lc 19,1-10)

Zaqueu intentava de veure qui era Jesús, però la gentada li ho impedia perquè era petit d’estatura”. Quina sort va tenir Zaqueu de ser petit i tafaner! Els qui creiem que ja ho sabem tot de la fe i tenim por de reconèixer la nostra petitesa, viurem sempre afeblits per la rutina i la timidesa que massa sovint ens tenalla. Zaqueu era ric, tenia bona salut. Què més volia? No l’empenyia ni la necessitat, ni el dubte, ni voler escoltar Jesús: simplement ‘volia veure qui era Jesús’. Bona imatge ens mostra l’evangelista Lluc: Zaqueu, només perquè volia veure, inicià el camí que li donaria la fe! Haurem fet nosaltres un camí inútil seguint el Senyor sense mirar-li la cara?

-Vull ‘veure’ qui és Jesús o, inconscientment, vull que sigui Jesús qui em miri? -Tan segurs estem de com som, fem o creiem que ens fa pensar que no necessitem que algú sigui el nostre model? -Escoltar què diu Jesús i contemplar la seva actitud, no hauria de ser el primer, o únic, suport de la meva vida espiritual? -La nostra actitud autodidacta no podria ser el nostre pecat? -Què considero millor: ja saber o voler aprendre?

“Zaqueu, baixa de pressa que avui m’haig d’hostatjar a casa teva. Ell baixà de pressa i el va acollir amb alegria”. Baixar de pressa, sense dubtar, sense pensar-hi dues vegades: heus ací el misteriós secret que ens salva. Amb el cor ben disposat, sempre a punt, ‘amb alegria’, he d’escoltar la veu que crida i, alhora, convenç. Més tard ja donarem gràcies, ja pregarem. No podem ‘hostatjar-lo’ si abans no li obrim les portes de casa, sense posar cap mena d’entrebanc. La nostra gran fe, tan sincera, tan la de sempre, pot trair la nostra bona fe. Podria ser aquesta la nostra actitud equivocada mentre esperem, en aquests dies, la seva decisió ‘d’habitar enmig de nosaltres’.

-Crec important, necessari, que la fe i l’alegria siguin els pilars de la nostra espiritualitat? -Combrego totalment amb el Papa Francesc quan diu: ‘L’alegria de l’Evangeli omple el cor i la vida dels qui es troben amb Jesús? -A més de fer bones obres, no he de fer, també, bona cara? -Cada any, cada advent, no ha de canviar res en el meu interior? -L’ immobilisme no és part important dels meus errors o dels meus pecats?

“Avui ha entrat la salvació en aquesta casa, perquè també aquest home és fill d’Abraham”. El Fill de l’home ha vingut a buscar i salvar allò que s’havia perdut”. El publicà Zaqueu també és ‘fill d’Abraham’! Ell no ho sabia i els qui ho escoltaren, tampoc. Ell, sense pensar-ho, aquell dia veié i conegué Jesús, convidà Jesús a casa seva i Jesús li va dir que també ell era fill d’Abraham. Dia rodó, certament. I tot perquè es va enfilar dalt d’un sicòmor. Més d’un degué riure veient aquell home ric i menut enfilat en un arbre. “Zaqueu, baixa de pressa que avui m’haig d’hostatjar a casa teva”, digué Jesús. Voleu res més senzill? Per què, doncs, ho fem tot tan complicat?

-No creiem que som molt complicats pel que fa a la nostra fe? -No creiem que parlem molt dels pecats i gairebé gens de la gràcia? -No creiem que també a nosaltres ‘les gentades’ no ens permeten de veure Jesús? -Estimem i practiquem el silenci? -No creiem que la vida de la comunitat parroquial acosta la presència d’aquell qui volem i necessitem veure? -No creiem que el nostre testimoni humil pot FER VEURE JESÚS?