Reflexions a la Paraula de Déu

"Jesucrist que és ric, es va fer pobre, perquè la seva pobresa us enriquís."

Ens interpel·len fortament les lectures d'avui. Comenta el profeta Amós dient: "Ai dels qui viuen tranquils a Sió, dels qui es creuen segurs al turó de Samaria... però no els fa cap pena el desastre de les tribus de Josep". Segueix Sant Pau a la carta a Timoteu: “Home de Déu, busca de practicar sempre la justícia, la pietat, la fe, l’amor, la paciència, la mansuetud... et recomano que guardis irreprensible i sense falta el manament rebut, fins que es manifestarà Jesucrist el nostre Senyor”.

L’Evangeli de Lluc, sembla que sigui acabat d'escriure, exprés pels nostres dies. El contrast entre el ric opulent i el pobre Llàtzer de la paràbola que explica Jesús, que podria semblar exagerat, certament, no ho és. Ho podem veure cada dia. Quantes i quantes persones, quants Llàtzers no hi ha entre nosaltres, que no tenen sostre, que malviuen, bruts i estripats, passant gana, estirats en els portals, en els caixers o en el mateix carrer, mentre nosaltres, com el ric, vivim en cases confortables, ben vestits, ben menjats i passem atrafegats, sense ni veure'ls i, quan els veiem, ens molesten.
A la paràbola, el ric és condemnat no per ser ric sinó, precisament, per la seva manca de sensibilitat, per les seves ànsies de posseir, de viure segur, tranquil, indiferent, insensible, ignorant i sense fer-li cap pena el pobre Llàtzer.

Nosaltres, els cristians, no podem quedar indiferents davant els molts pobres Llàtzers, no podem passar pel seu costat insensibles, no podem ignorar els qui sofreixen, hem d'estimar-¬los, ajudar-los, estar amb ells, treballar per acabar amb les desigualtats i les injustícies, per fer possible un món millor. I no ens cal que vingui cap dels que ja han mort a advertir-nos-ho, com demanava el ric de la paràbola, ja que som uns grans privilegiats, Déu ens va enviar Jesús, que és ric i es va fer pobre per ensenyar-nos el camí de la justícia, la solidaritat, l’amor, la paciència i la mansuetud. Només ens cal seguir el que Ell ens va ensenyar, i per això, per a no ser el ric de la paràbola, ser bons cristians i donar-ne testimoni. Com diu el Papa Francesc, només hi ha un camí: "contemplar la humanitat de Jesús i la seva humanitat sofrent, si el nostre cor i la nostra ment és amb Jesús, podem fer-ho."

Maite Cura