La humilitat
En aquestes dates tots ens anem reincorporant a les nostres tasques habituals. Anem ja deixant enrere els dies de lleure i només falta que els petits tornin a escola per tornar a endreçar la nostra vida. I és en aquest context que les lectures d’avui fan èmfasi en un dels trets que haurien de ser més característics de nosaltres, els cristians: la humilitat.
Primer, el llibre de Jesús, fill de Sira, ens diu que com més grans som, més humils hem de ser; que Déu és l’únic poderós. Quantes vegades hem pensat els darrers temps: que en són de creguts aquests o aquells ... el poder sembla corrompre l’ànima humana i fer oblidar la gran virtut de la humilitat. Per sort, entre nosaltres i al davant nostre encara n’hi ha molts que es fan iguals als germans, servidors més que no pas senyors. Penem-ne exemple!
Sant Lluc a l’Evangeli rebla el clau: tothom qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit. En aquesta lectura, però, la humilitat es torna activa: quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni altres parents teus, ni veïns rics; potser ells també et convidarien, i ja tindries la recompensa; més aviat, quan facis una festa, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs ... Aquesta opció – decidida, senzilla i humil – pels més desvalguts, que sembla com si fos la gran descoberta de l’Església del Segle XXI, ja la proclamaven ben fort i clar Jesús i els seus deixebles. També ho està fent el nostre papa Francesc. Seguim-lo i preguem per ell.
Julià i Rosa
Fa 4 dies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada