El discipulat de Jesús va entendre, ben aviat, que seguir-lo no era fàcil, més aviat era un ofici força perillós: Us envio com anyells enmig de llops. El retall de l’Evangeli de Marc que correspon llegir avui, ho diu ben clar i és tot un programa de vida. En primer lloc cal, de cor, desitjar pau a tothom en entrar en una casa, això vol dir que si no et reben bé més val que marxis sense crear malestars ni patiments, gràficament recomana dir: ens espolsem (la pols) i us la deixem. Però sapigueu que el Regne de Déu és a prop. No amaguen la seva missió, però no incomoden. Potser més tard arribarà el moment oportú de curar malalts i de compartir, en aquella casa, o en aquell poble, el menjar i el beure que tinguin.
Qui us escolta a vosaltres m’escolta a mi. Qui no fa cas de vosaltres no fa cas de mi, qui no fa cas de mi, no fa cas de qui m’ha enviat. Jesús encomana una missió de manera clara i contundent i, sense subterfugis, transmet el llegat que ha rebut i ha acceptat d’una manera totalment compromesa. Hi ha compromès la vida sencera i això, el compromís, els el demana ara al grup que el segueix, que difícilment l’entén. Quan tornen, però, no es poden estar d’expressar l’alegria que han experimentat quan han vist que els dimonis se’ls han sotmès. Possiblement aquests dimonis els portaven dins en forma de pors, de dubtes, mentint-se ells mateixos i ara reforçats per Jesús estan contents. Però els diu: No us alegreu perquè els esperits se us sotmeten, alegreu-vos perquè els vostres noms estan inscrits en el cel.
Podem atrevir-nos a pensar que en el cel hi ha escrits TOTS els noms? Ens ho hem de guanyar implicant-nos i comprometent-nos, però D* està esperant-nos content encara que duem una maleta petita de bones intencions poc o mal aconseguides.
Sefa Amell
Fa 2 dies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada