SANT ILDEFONS

Amb aquest suggestiu títol el P. Josep M Benítez Riera SJ, va conduir l’assemblea del mes de maig. La presentació del P. Benítez va anar a càrrec del seu amic Josep M. Puigjaner. Puigjaner ens digué que el P. Benítez és un bon coneixedor de l’Església de Roma i del Vaticà, ha viscut durant trenta anys a la capital d'Itàlia, professor d’història i durant sis anys degà de la Facultat d’Història de la Gregoriana, fundador de l’associació de catalans a Roma i autor de diversos llibres d’història.

El P. Benítez centrà la seva dissertació en tres punts: 1. Renúncia del Papa Benet XVI, 2. Sorpresa en l’elecció del cardenal Bergoglio com a Papa i 3. Problemes urgents que ha de resoldre el nou bisbe de Roma.

En el primer punt explicà que el Papa Benet XVI va renunciar voluntàriament, causant una gran sorpresa a tots. Com a fet remarcable, Ratzinger en el moment d’anunciar la seva decisió utilitzà l’expressió “ministeri Petrí”, en comptes del títol de Pontífex Romà (títol que evoca els emperadors romans).

En la segona part, ens digué que dies abans que comencés el conclave, un diari italià va reunir 8 dels “vaticanistes” més prestigiosos, (vaticanistes són els informadors i coneixedors de les interioritats del Vaticà) i els demanà que en sobre tancat apuntessin el nom de tres possibles successors de Benet XVI. Acabat el conclave, i oberts els sobres, s’adonaren que ningú no havia apuntat el nom de Bergoglio.

Des del principi el nou Papa ha volgut mostrar ja allò que després digué als periodistes, que vol una església pobra i per als pobres. Gestos ben significatius.

Bergoglio fou abans de bisbe, provincial dels jesuïtes a Argentina, en el temps de la dictadura del General Videla. Fou un temps de moltes tensions, que el portà a dissentir en alguns aspectes amb el General d’aleshores de la Companyia de Jesús, el P. Arrupe. Com a Bisbe sempre es distingí per la seva senzillesa i austeritat. Senzillesa que ja manifestà el mateix dia de la seva elecció, quan sortí a la balconada de Sant Pere sense cap altre ornament que la sotana blanca.

En la tercera part, les reformes necessàries, el P. Benítez se centrà en l’economia del Vaticà. Aportà la notícia que darrerament s’ha arribat a un acord internacional perquè l’Institut d’obres religioses (IOR) no sigui una instància que permeti el blanqueig del diner. També ens informà de les diferents fonts de finançament del Vaticà. I finalment ens explicà que degut a l'estatut del Vaticà com estat independent, s’ha de tenir molta cura per no caure en la il·legalitat. Els grups financers corruptes i la màfia són una gran temptació. Per il•lustrar aquesta afirmació ens explicà tot l’affaire de l'arquebisbe Marcinkus que tant va fer patir a Joan Pau II, fou un escàndol a nivell mundial i comportà un gran desprestigi per l’Església.

A continuació hi hagué col·loqui. Es preguntà per la reforma de la Cúria Romana i el tema de la pederàstia. El ponent digué, que ell expressament no havia volgut parlar d’aquesta qüestió. Que si bé el tema era molt seriós, això no tant sols era un pecat de clergues, sinó que malauradament estava molt estès en altres àmbits de la societat. Aportà xifres de la societat Alemanya. Els delictes de la corrupció de menors per part dels clergues són un 7% dels que es cometen en aquell país. Referent a la reforma de la Cúria ens digué que s’ha d’acabar amb la temptació de fer “carrera” d’alguns eclesiàstics. La reforma és necessària, però s’ha de dir, en honor a la veritat, que hi ha curials que treballen molt bé, sense cap altre afany que servir a l’Església.

Al final es feu una manifestació d’esperança, en el ministeri del Papa Francesc. Alguns comentaris eren: el Papa té desitjos de canvi. I la pregunta, gairebé inevitable: ho podrà fer?