18 de desembre 2012

Celebracions Comunitàries de la Penitència

Les celebracions comunitàries del Sagrament del Perdó d'aquest temps d'Advent tindran lloc: Dimecres 19, a les 12 del migdia i a les 8 del vespre, i Divendres 21,a les 9 del vespre.

A més, abans i després de totes les misses, els preveres atendran a qui desitgi celebrar aquest sagrament segons la primera fórmula del ritual.

Tot seguit teniu un guió de revisió de vida que ens pot ajudar a preparar la celebració.

CELEBREM EL PERDÓ ! - REVISIÓ DE VIDA - ADVENT DE 2012


Mentre feien camí, Jesús va entrar en un poble, i l’acollí una dona que es deia Marta. Una germana d’ella, que es deia Maria, es va asseure als peus del Senyor i escoltava la seva paraula.

Marta, que estava molt atrafegada per poder-lo obsequiar, s’hi va atansar i li digué: -Senyor, ¿no et fa res que la meva germana m’hagi deixat tota sola a fer la feina? Digues-li que em vingui a ajudar.

El Senyor li va respondre: -Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n’hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part , i no li serà pas presa. (Lc 10, 38-42)

: : : : : : :

‘Maria, es va asseure als peus del Senyor i escoltava la seva paraula’. - S’asseu als peus d’un home i l’evangelista diu que s’asseu als peus del Senyor. Déu és ‘el Senyor’. Ella, asseguda als seus peus, indicant la postura del deixeble davant el seu mestre, absorta, escolta la seva paraula. Així de senzill, així de sublim. Déu és el Senyor, Jesús la seva Paraula. Reconeixent aquest gran misteri, qui gosaria parlar?; qui no prestaria atenció?; qui no obriria de bat a bat llur cor? Mentre, Jesús, en el seu camí de cada dia, demana de ser acollit, de ser escoltat. Molts, de bona fe, el fan entrar a casa seva, li donen el bo i millor del que tenen i són... Però Ell, potser, no haurà pogut ‘parlar’.

- Sabent que Jesús ha vingut a parlar-nos -ell que és ‘la Paraula’-, l’escoltem amb apatia o amb vera expectació? :: Reso només, o bé primer l’escolto i després prego? :: I què és primer: el que Ell em diu o el que els altres em diuen d’Ell? :: Quan, des del neguit, li demano que m’ajudi, no hauria d’esperar, en silenci i temps, la seva misteriosa resposta? :: Què em diu l’actitud de Maria asseguda als peus de Jesús? :: Ja sé que la fe s’actua i es sosté amb la pregària?


‘Marta, estava molt atrafegada per poder-lo obsequiar’ i demana que la seva germana deixi d’escoltar i que l’ajudi. - Entenc Marta, evidentment, però aquí sembla que l’evangelista vulgui que entenguem Maria. ‘Ora et labora’, diu sant Benet als seus monjos. Treballa però també escolta, diu l’evangelista. ‘L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu’, diu Jesús (Mt 4, 4). Savis consells certament, vitals segons l’evangeli, però massa sovint oblidats. Segurament perquè no som prou humils ni prou constants, sovint ens guanya la pretensió de voler ser escoltats més que no pas d’obrir bé el cor, callar i escoltar. És Ell qui ha de dir l’última paraula.
-També els meus germans em parlem. Sé escoltar, amb interès, la seva veu? :: Defujo el seus neguits amb excuses i mentides? :: Sóc intolerant envers el capteniment aliè? :: Tinc enveja?, orgull?, peresa? Els imposo la meva raó? :: Utilitzo les persones o les serveixo bondadosament? :: La fe que confesso, la sé mostrar amb humilitat i caritat? :: Què hi escolto en aquestes paraules: ‘...veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel? (Mt 5, 16).

‘Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses... Maria ha escollit la millor part’. - També nosaltres hem de saber ‘escollir’, avui i cada dia, per no marrar, un cop més, el camí que el cor i el seny, des de la fe, m’assenyalen. Avui, sobretot, mentre esperem que Ell vingui, no tornem a equivocar-nos. Des de la nostra espera, donem-nos a la conversió dels nostres cors escoltant ‘la Paraula’ que Ell ha vingut a dir-nos en el silenci de la nit tranquil•la i en el neguit de molts dies. I si no hem escollit la millor part, fem que la nostra consciència no s’encalli i, confiats, asseguts als peus del Senyor, esperem-ne la seva força. Penedim-nos i creguem en l’Evangeli.
Crec realment en l’Evangeli? :: No és en l’Evangeli on, realment i físicament, Jesús ens parla? :: Tornem a preguntar-nos: tinc el Nou Testament a casa, a l’abast, i l’obro i el llegeixo sovint? :: Nadal és el ‘Gran Misteri’ o una bella tradició cristiana? :: Mentre espero Nadal, crec oportunes aquestes paraules: ‘Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses... Maria ha escollit la millor part’? :: Dir ‘Bon Nadal’, és un bon costum o una implicació seriosa?

: : : : : : :



No la cançó perfecte sinó el crit
que invoca Déu és necessari,
car no com l’àliga en té prou
el nostre cor amb moure bé les ales.

Amb els ulls encesos cal entrar
dins la nit del misteri,
perquè el secret, així com l’aire
que bat els ulls, penetri fins al cor.

Joan Vinyoli