25 de novembre 2012

Reflexions a la Paraula de Déu

“L’amor i la llibertat”

“Pilat digué: “Per tant, vols dir que ets rei”. Jesús contestà: “Teniu raó: Jo sóc rei”.
Jn. 18.36

En temps de Jesús la màxima jerarquia, la màxima autoritat social i militar era el rei, l’amo de tot sense restricció. A l’edat mitjana no sempre aquesta jerarquia i aquesta autoritat eren indiscutibles. Arriben els nostres temps i entre els reis de diferents països hi ha de tot i fins i tot n’hi ha algun que fa riure. En molts llocs la democràcia està per sobre dels reis. Molts d’ells són només figures decoratives cares.

En vida de Jesús era més entenedor comprendre la seva autoritat moral, els seus coneixements, el seu pensament lliure i la seva manera d’estimar afirmant que era rei encara que no fos d’aquest món. Per tant dir avui que Jesucrist és rei a mi em sona malament i si traduïm al castellà Crist Rei encara em sona pitjor.

Fixem-nos en el final de la lectura d’avui de l’Apocalipsi de sant Joan: “Jo sóc l’Alfa, la primera lletra de l’alfabet, i l’Omega, que és la darrera, diu el Senyor Déu, el qui és, el qui era i el qui ha de venir, el Déu de l’univers”. Jesucrist, el fill de Déu, que és el mateix Déu amb el Pare i l’Esperit Sant, té una categoria infinitament més gran que el rei més extraordinari.

Jesús, Déu, ens estima com ningú no pot fer-ho i ho fa amb total llibertat, malgrat ser nosaltres pecadors, fins a donar la seva vida. Hem d’esforçar-nos a estimar de debò i hem de treballar per aconseguir la plena llibertat com a persones i com a poble català.

A l’Evangeli d’avui hi ha una frase que val la pena: “Jesús diu a Pilat: la meva missió és la de ser testimoni de la veritat”.

Àngel Oliva