Difícilment es podria trobar un compendi de lectures amb la densitat de les d’aquest diumenge pel que fa a l’actitud que Déu inspira als homes i que Jesús ens convida a adoptar.
Els altres ens fan de mirall (Freud ja ho deia); els altres ens fan de mirall i de la qualitat i la consistència del reflector que tenim al davant en depèn la imatge de nosaltres mateixos que hi veiem. Les persones justes, sàvies, bondadoses, ens interpel·len perquè ens palesen les nostres mancances. Les qualitats dels altres ens exigeixen i aquesta exigència ens pot empènyer a voler ser millors o ens pot resultar del tot incòmode; de tal manera que ens inventem tota mena de males arts per defugir-la (la realitat i la ficció en són plenes). Totes les tradicions religioses del món són sengles camins d’exigència personal. La tradició bíblica, reformulada al Llibre de la Saviesa, ens convida a emmirallar-nos en l’home just i incorruptible.
La saviesa de la qual parla la Carta de Sant Jaume té, a parer meu, molt a veure amb la incorruptibilitat perquè resulta del distanciament personal de les pulsions i dels esclavatges que enteranyinen el pensament i que omplen de bardisses els camins. L’actitud recta, no ho és si no busca la justícia, si no s’imposa amb bondat, que és l’expressió de l’anhel de pau.
El fragment de l’evangeli de Marc descriu un episodi ple de matisos: sembla que Jesús endevina que els seus deixebles no acaben de fer-se càrrec de quina mena de messianisme és el seu. Els avança el fracàs, i és que, com l’home just de l’Antic Testament, Jesús és un mirall incòmode i no falten els qui li paren paranys i li volen mal. Els desconcerta parlant-los d’una vida nova, d’un regne regit per valors que capgiren els vigents. I quin model els proposa? Un vailet del carrer, un menor no acompanyat (el feble per antonomàsia), desproveït de qualsevol signe de poder, innocent, amatent a posar-se al servei del qui li ho demani.
Helena Cots
Fa 1 dia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada