01 de setembre 2012

Reflexions a la Paraula de Déu

“Acolliu amb docilitat la paraula plantada en vosaltres. És una paraula que té el poder de salvar-vos… no us limiteu a escoltar-la, l’heu de posar en pràctica” Jm I

Les lectures d’avui totes ens impulsen i exigeixen una mirada profunda cap al nostre interior i a demanar al Senyor que ens ajudi a saber escoltar i a fer fructificar la Paraula “plantada” en nosaltres. També ens porten a reconèixer que tot el que tenim ens ha estat donat com a do gratuït de Déu, però, alhora, ens exigeix que no ens limitem a escoltar la paraula sinó a posar-la en pràctica; hem de veure clar que ens exigeix donar fruits de vida perquè sigui paraula salvadora.

Em pregunto quins serien aquests fruits i ràpidament em situo en el meu interior i veig que el més valuós no és el què fem per fora sinó tot el que portem al cor, i surten preguntes com: quins són els meus desigs? Quins els meus sentiments i actituds del món on visc? I tants i tants que cadascú podem trobar entrant dintre nostre.

Seguint les lectures d’avui crec que la resposta la trobem en l’Evangeli, quan els fariseus pregunten a Jesús per què els seus deixebles no segueixen la tradició i Jesús respon:

“Res del que entra dintre de l’home des de fora, el pot contaminar, només allò que surt de l’home el pot contaminar” Mc 7

Veiem aquí que necessitem una disposició interior oberta a normes, però relativa, la disposició interior de gran fidelitat a proclamar la justícia i l’amor és necessària perquè si no estem atents surten judicis i sentiments contraris. De tota manera crec que hem d’acceptar que dintre nostre coexisteix el que és bo i el que no és tan bo, hem d’estar atents. Diu també Jesús que l’important no és complir amb diferents ritus i devocions, sinó que l’important està en el nostre cor.

Totes les lectures ens inviten a obrir-nos amb sinceritat a Déu que està dintre nostre i ens salva, i als germans que trobem en el nostre caminar. Que el Senyor ens faci veure que el més valuós no són les coses que fem per fora, sinó el que portem en el cor.

Júlia Tejerina