12 d’agost 2012

Confiem o esperem ?

No heu tingut mai la impressió que ens sembla que hagin escollit un text de l’Evangeli pensant especialment en cadascun de nosaltres i les situacions en què ens anem trobant a la vida? No us heu trobat mai que, enmig d’una situació complexa, que ens atabala i que sovint creiem que no podrem resoldre, apareix l’Evangeli i ens dóna la clau o la serenor per a poder entendre millor allò que ens passa i mirar de trobar-hi una sortida? Els textos d’aquest diumenge estival ens parlen de la confiança, de la certesa d’un Déu que ens estima, que ens ajuda a seguir endavant, que ens demana que, sobretot, estimem i confiem. Ens demana que siguem capaços de pensar que el camí continua al nostre davant malgrat totes les possibles dificultats en què ens anem trobant. Davant de la duríssima situació social i d’incomprensió del nostre país, aquests textos ens haurien de donar llum i serenor, per aportar una paraula d’esperança a tots aquells que estan a punt de dimitir o als que ens volen fer veure que no hi ha solució. La nostra esperança, però, no hauria de ser una paraula banal i sense sentit per quedar-nos més tranquils, especialment davant d’aquells que ho passen malament. Hauria de ser la certesa que hi ha llum al final del túnel i que depèn de nosaltres que aquesta llum sigui cada vegada més visible per a tothom. No puc deixar de pensar en els episodis dramàtics dels incendis del juliol a l’Empordà i a Corts de Pallàs al País Valencià, i com poden ser un exemple justament del que els textos d’avui ens demanen: enmig de la desolació i la ràbia enorme davant de tanta destrucció, hem vist una vegada més com la solidaritat i la col•laboració de tothom feia possible acabar amb el foc, ajudar els afectats i començar a reconstruir allò que la fatalitat ens ha manllevat. Només confiant som capaços de veure la llum darrere el fum i la destrucció. Només confiant en Déu i en els germans podrem donar resposta als grans mals del nostre món. Perquè també confiant hem de ser capaços de posar-nos a treballar per fer que les coses canviïn, perquè ja sabeu que calen totes les mans i braços possibles.
Lluís Sánchez Rissech