04 d’agost 2012

CINQUANTA ANYS DEL CONCILI VATICÀ II: Conclusió del discurs d’obertura del Concili del Papa Joan XXIII l’11 d’octubre de 1962

Ara la “nostra veu es dirigeix a vosaltres” (2 Co 6,11) venerables germans en l’episcopat. Heu-nos aquí tots junts, reunits en aquesta basílica vaticana, eix de la història de l’Església, i on ara el cel i la terra estan units estretament, aquí, arran del sepulcre de sant Pere, arran de tantes tombes dels nostres sants predecessors, les cendres dels quals en aquesta hora solemne, sembla que per un cert estremiment, saltin d’alegria.

El Concili que acabem d’iniciar és com una alba naixent d’un dia lluminós que s’alça en l’Església i els primers raigs del sol omplen ja de dolçor els nostres cors. Contemplem unes estrelles que amb el seu esclat realcen la majestat d’aquest temple, i aquestes estrelles, com Joan ens en dóna testimoni (Ap 1,22), sou vosaltres; i amb vosaltres entorn del sepulcre del príncep dels apòstols brillen, diríem, uns candelers d’or, que són les esglésies que teniu confiades (Ap 1,20). Veiem també els altres dignataris que han vingut a Roma de tots els cinc continents per representar els seus països, i que són aquí en actitud de gran respecte i d’expectació cordial.

Es pot dir que el cel i la terra s’uneixen per celebrar el Concili: els sants per protegir els nostres treballs; els fidels per continuar pregant amb fervor; i tots vosaltres per posar mans a l’obra amb bon afany, obedients a les inspiracions de l’Esperit Sant, a fi que els nostres treballs responguin plenament als anhels i a les necessitats dels diversos pobles. Tot això requereix de vosaltres pau i serenitat de cor, concòrdia fraterna, moderació en les proposicions, dignitat en les discussions i saviesa en les decisions.

Déu faci que els vostres treballs i els vostres esforços, vers els quals convergeixen no solament les mirades dels pobles, sinó l’esperança de tot el món, satisfacin plenament l’expectació de tots.

Déu omnipotent, en vós posem tota la nostra confiança, desconfiats de les nostres pròpies forces. Mireu bondadosament aquests pastors de la vostra Església. Que la llum de la gràcia ens assisteixi en les decisions que hem de prendre, i també en les lleis que haurem d’establir; i digneu-vos escoltar les pregàries que amb una sola fe, una sola veu, un sol cor us adrecem.

Oh!, Maria, auxili dels cristians, auxili dels bisbes, que ens heu donat recentment una prova particular del vostre amor en la basílica de Loreto, on ens plagué venerar el misteri de l’Encarnació! feu, amb el vostre ajut, que tot vagi encaminat a un resultat feliç, propici i pròsper. Amb sant Josep el vostre espòs, els apòstols sant Pere i sant Pau, sant Joan Baptista i sant Joan Evangelista, intercediu per nosaltres.
A Jesucrist, Redemptor nostre amorosíssim, Rei immortal dels pobles i dels temps, amor, poder i glòria pels segles dels segles. Amén.