Reflexions a la Paraula de Déu

-“Tant si t’escolten com si no, tu digue’ls: Això diu el Senyor Déu, perquè, ni que siguin un poble que sempre es revolta, han de saber que hi ha un profeta enmig d’ells”. Ez 2,2-5

-“Quan sóc feble és quan sóc realment fort”. 2Co 12,7-10

-“Jesús els digué: Els profetes només són mal rebuts al seu poble, entre la seva parentela i a casa seva”. Mc 6,1-6

Les tres lectures d’avui apunten en una mateixa direcció, la missió profètica que porta implícita el Regne de Déu. Ezequiel, Sant Pau i Jesús experimenten en pròpia carn el rebuig del poble que se’ls gira en contra. I sant Pau diu que davant d’aquesta situació de feblesa és quan se sent realment fort.

Parlar de profetes, però, no és parlar només d’aquelles persones elegides per Déu que s’han significat en l’Antic i en el Nou Testament, és també parlar de tots nosaltres, perquè sabem prou bé que pel baptisme tots participem del sacerdoci, de la profecia i de la reialesa de Crist. Per tant també ens pertoca aquesta funció d’anunciar el Regne de Déu i de denunciar tot allò que hi vagi en contra.

Tant si ens escolten com si no ens escolten, la nostra paraula ha de proclamar el que ens diu el Senyor Déu. I per fer-ho potser serem mal rebuts i escarnits, i fins i tot ens podran llevar la vida. Actuar així ens portarà sens dubte a sentir-nos febles i desemparats, però com Sant Pau ens hem de sentir alhora plens de fortalesa perquè sabem que és l’Esperit Defensor qui actua en nosaltres.

Ser conseqüents amb aquest esperit no és fàcil, però cal entendre que al llarg de la història ha estat a l’abast de moltes persones, santes en definitiva, que van descobrir en Jesús el guia, el mestre i el model, amb tot el que això comporta de compromís i testimoni. I si això va ser possible per a molts, gràcies a la fe, també ho pot ser per a nosaltres.

Fixem-nos com acaba el Salm d’avui: “La nostra ànima n’està ben saturada dels escarnis dels altius, del menyspreu dels insolents”.

Josep Maria Lari