Reflexions a la Paraula de Déu

François Marie Arouet (Voltaire, 1694 – 1778) va estudiar amb els jesuïtes, però guardava un mal record d’aquesta experiència. No sorprèn, per tant, la seva mala predisposició per les creences religioses i la seva opció pel racionalisme absolut. Si que sobta, en canvi, que expressi sense pudor en termes “moderns” alguns ensenyaments de Jesús. És el que anomenen la seva opció per la tolerància. “No estic gens d’acord amb el que vostè pensa, però em barallaria amb qui fos per a que ho pogués dir” és una de les seves frases més famoses.

La primera lectura d’avui és tot un cant a la tolerància, a un pensament obert, sense parets imaginàries que el puguin limitar. De Jesús a Corneli: “posa’t dret, que jo sóc home, igual que tu”. De Pere a tots els presents: “ara veig de veritat que Déu no fa diferència a favor d’uns o altres ...”. Fa uns anys, vam sentir afirmar a un gran pensador i eminent teòleg, Evangelista Vilanova: “l’Església és la muralla que em defensa i la paret que em tanca”. Una cosa és que la Paraula de Déu sigui allò que ens fa forts i, l’altra, les idees, els ritus i les regles que ens poden empetitir.

L’Evangeli que escoltem és una de les pàgines més belles de l’Escriptura. No només ens mana estimar més enllà dels límits que el nostre cervell humà ens aconsella: “el meu manament és que us estimeu els uns als altres com jo us he estimat”. Ens recorda que no som nosaltres qui hem escollit seguir la Paraula. És Déu – el Verb – qui ens ha escollit a nosaltres: “no sou vosaltres qui m’ha escollit, sóc jo qui us he escollit per confiar-vos la missió d’anar per tot arreu i donar fruit”. No ens hi podem negar. Així tindrem “l’alegria que Jo tinc, una alegria ben plena”.

Julià i Rosa