Els quatre evangelistes no són unànimes en aquest punt quan ens en donen testimoni. Lluc parla d’una quarentena però ja sabem el sentit simbòlic d’aquesta expressió lligada a l’esquema del calendari litúrgic i de tota la història bíblica, tan jueva com cristiana. Tot això no ens permet llegir el testimoni de Lluc com una data històricament certa.
Quarentena o Quaresma té un sentit de temps important, ple. Ens interessa més el missatge que ens vol proclamar que no pas la seva exactitud històrica.
El testimoni que tots els evangelistes ens donen, és que Jesús ressuscitat va dedicar uns dies a comunicar-se amb els seus deixebles, a aclarir i a enfortir la seva fe, a renyar-los per la seva incredulitat i duresa de cor, a enviar-los a la missió universal i el seu retorn al Pare.
L’Evangeli de Marc, tal com el tenim en el Nou Testament, s’acaba amb un brevíssim apèndix, en el que ens parla de paraules i esdeveniments de Jesús ressuscitat, extret o inspirat posteriorment en altres autors.
El temps pasqual de Marc és el més curt i simple del Nou Testament, però la seva simplicitat i la frescor del seu testimoni el fa especialment interessant.
Per això, per culminar la lectura i la reflexió que hem fet durant tot aquest curs catequètic de l’evangeli de Marc, serà bo fer una reflexió, seguint el seu testimoni de la darrera hora de la vida de Jesús, tant en el temps final que la va viure en circumstàncies de vida humana mortal, com en les circumstàncies de Plenitud de Joia divina de la Vida Nova de ressuscitat.
Seria com acompanyar Jesús en la seva experiència pasqual, i reflexionar sobre aquells sentiments que el seu deixeble Marc va remarcar en el relat evangèlic que ens va deixar escrit.
Mort de Jesús: 15, 33 – 39.
Després de fer una densa i duríssima relació de tots els improperis i insults blasfems que la soldadesca va dirigir a Jesús, Marc només recorda i testimonia que Jesús llançà un gran crit i va expirar.
Els altres evangelistes ens enriqueixen aquest moment amb les meravelloses expressions Pare perdoneu-los... En les vostres mans… Marc es limita cruament a remarcar que llança un gran crit!
Les paraules del centurió culminen la catequesi pasqual que Jesús ha fet amb els deixebles durant tota la pujada a Jerusalem. En veure com Jesús moria, Marc no li fa dir al centurió aquest era el Fill de l’Home, sinó el Fill de Déu o sigui el Fill de l’Home perfecte, ple de l’Esperit de Déu. L’home plenament acabat en la plenitud de Déu.
Després Marc dedica una bona informació sobre les dones que hi havia presents. És sorprenent l’interès de Marc en ressenyar aquest grup de dones, anotant l’actitud amb què hi eren: primer unes que s’ho miraven de lluny estant, que no vol dir pas menyspreant, sinó tot el contrari. Ens informa sobre qui eren, l’esperit que les portava allà. Eren les primeres seguidores de Jesús des dels primers dies de Galilea. Les primeres deixebles que dedicarien el seu temps i els seus diners a servir el Mestre.
Després el gran grup (moltes d’altres) que havien pujat amb ell a Jerusalem. Ja sabem que una bona part dels anys dedicats a la predicació, Jesús els va desenvolupar durant una pujada a Jerusalem caminant per les muntanyes de Judà, catequitzant els seus deixebles sobre el Messies. Marc vol que sapiguem que allà en aquell grup atent i fervorós hi anaven moltes dones que a darrera hora l’acompanyaren a la creu.
Sepultura de Jesús. Marc 15. 42 – 47.
Marc ens informa amb tot detall de la preparació de la sepultura. Entre els jueus, la sepultura era considerada com un complement de la mateixa mort. El difunt no era plenament mort, fins que no era sepultat. Maria Magdalena i Maria, mare de Josep, miraven on el posaven. No era només una bona manera d’informar-se on era sepultat, sinó de saber que havia mort realment.
El sepulcre és buit. Marc 16. 1 – 8
Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume, i Salomé, sabien que Jesús havia mort, i sabien el lloc precís on l’havien sepultat. Van respectar piadosament el dissabte i al primer dia de la nova setmana, de bon matí a la sortida del sol, anaren al sepulcre per complir totes les obligacions legals de l’enterrament.
Però tenien un problema que la seva condició de dones no els permetia resoldre.
¿Qui ens farà rodolar la pedra de l’entrada del sepulcre? Ja que era una pedra realment molt grossa!
La pedra símbol de la mort que ho acaba i sella tot. Símbol també del mal que l’home comet i ho contamina tot produint sofriment de tota mena. Certament la pedra era molt grossa i va donar a la mort de Jesús el signe tràgic que ell expressà amb el seu gran crit.
Marc continua amb una preciosa reflexió: - Llavors van alçar els ulls i s’adonaren que la pedra ja havia estat apartada.
L’energia, l’entusiasme i l’esperança que els havia portat fins allà, abans que sortís el sol, es va transformar en FE. Tot ho van veure diferent. S’adonaren que la pedra havia estat apartada.
Allà hi havia el sepulcre. La pedra era certament ben grossa, però el sepulcre era buit.
Van entrar i veieren assegut a la dreta un jove vestit de blanc i s’esglaiaren.
- Vosaltres busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat, ha ressuscitat, no és aquí. Mireu el lloc on l’havien posat. Però ara aneu a dir als seus deixebles i a Pere. Ell va davant vostre a Galilea, allà el veureu tal com us va dir.
Jesús vivent va davant vostre a Galilea. Allà és el bressol de la Fe. Allà és el lloc on es va proclamar per primera vegada el missatge de la Vida per a tots els humans. Anar a Galilea és l’expressió simbòlica d’un retornar constantment a les arrels de la FE en la Persona i la Paraula de Jesús.
Elles sortiren del sepulcre i van fugir, plenes d’esglai i tremoloses, i no digueren res a ningú perquè tenien por.
Les circumstàncies feren que l’enterrament de Jesús fos problemàtic. Tots els responsables d’aquella mort cruel i injusta van aconseguir situar el seu cos mort sobre la llosa mortuòria, i es va fer rodolar la pedra davant l’entrada del sepulcre, i la por va omplir el cor de tots els deixebles.
Tothom callava de por. Però la veu de l’àngel va trencar el silenci: -No us espanteu. Vosaltres busqueu el crucificat, ha ressuscitat, no és aquí, ha passat a la Vida Immortal de Déu.
Mai podrem ni imaginar com és aquest pas (Pasqua). És qüestió de Fe en el poder Amorós i Sapient de Déu.
Ja sabem que la resta de l’Evangeli de Marc, és un Apèndix que posteriorment es va afegir per completar-lo amb textos d’altres autors. La tradició de l’Església ens el dóna com a testimoni de la fe de la comunitat de Marc. El llegirem com a text evangèlic de la celebració d’avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada