Reflexions a la Paraula de Déu

Més humans

El profeta bíblic interpel·la el poble. No prediu el futur, no és un visionari. Més aviat qüestiona el present, alerta aquells que volen ser poble de Déu. Els diu allò que ja saben, allò que sabrien si paressin atenció: que s’estan desvinculant d’un compromís, d’una aliança, que s’estan allunyant del camí de la consciència. Als falsos profetes és relativament fàcil veure’ls el llautó perquè tenen un discurs propi, que no apel·la a la raó compartida, que no crida a perseguir l’anhel profund de cadascú i de tots alhora. El fals profeta no arrossega l’esperit inquiet.

Jesús es reconeix en el moviment de renovació que encapçala Joan el Baptista i participa en una esperança compartida de canvi. A través de l’aprofundiment dels missatges profètics, i de la meditació, descobreix la seva missió i supera les temptacions dels corrents de la seva època, n’identifica les alienacions i se’n sap desprendre. A partir d’aquell moment parla amb autoritat. L’empeny la convicció. La seguretat li ve de la força de la decisió interior i de l’autonomia responsable d’aquell que sap què vol i per a què viu.

A la sinagoga de Cafar-Naüm, Jesús no hi va a repetir els discursos de sempre, hi va a catequitzar. No sabem ben bé qui és l’esperit maligne que l’interpel·la: Un alienat, potser? Un ultraortodox? Una persona maliciosa que es vanta de la seva maldat? Un esperit conformat o endormiscat?

En qualsevol cas Jesús l’allibera, el convida a canviar, el convida a recuperar la seva humanitat.

Tant de bo que avui sentíssim la veu del Senyor, que no enduríssim els nostres cors i ens sentíssim interpel·lats pels profetes, empesos a exercir la nostra vocació per les paraules de l’apòstol, convidats per Jesús a alliberar-nos i a ser més humans.

Helena Cots