15 de gener 2012

Reflexions a la Paraula de Déu

La primera lectura i l’Evangeli d’avui ens presenten la Crida de Déu a uns personatges bíblics, històrics potser, però en qualsevol cas per mostrar-nos com és la crida de Déu a cadascú de nosaltres i a cada home i dona d’arreu, allà on sigui que visqui.

A la primera lectura es presenta a un Samuel, jove, inexpert, desconeixedor del quefer de Déu, però un Samuel amatent que no té mandra de llevar-se fins a tres vegades i anar on està el mestre terrenal. Tot i que no deuria ser fàcil, ni còmode, Samuel no dubta en llevar-se, en deixar el confort i l’escalfor del llit per acudir fins a una tercera vegada on hi havia un mestre adormit que no deuria tenir pas pinta d’estar cridant-lo.

A l’Evangeli, és Jesús que passa pel camí, també sense fer soroll i sense cridar l’atenció. Si no hagués estat Joan qui el fa notar, els que estaven amb Joan ni s’hagueren adonat del seu pas. Però, altra vegada, aquests deixebles, que també són joves i inexperts en el Regne de Déu, no tenen mandra i segueixen Jesús sense pensar-s’ho dues vegades. No saben on va ni on s’allotja, però els és igual, tant se val, l’important és estar a prop d’Ell i amb Ell.

Comencem un nou any i litúrgicament també el Temps de durant l’any i en aquest inici se’ns recorda com va ser en diferents moments de la història la crida de Déu. En definitiva, com va ser i com ha de ser l’inici de la nostra vida com a creients i cristians. Inici que a la llum de la Paraula és silent, és tranquil·la, està lluny de la remor, del bullici, del tràfec, de les compres, dels llums, de tot el que ens ha envoltat aquests dies de Nadal.

Per tant, és una invitació a reprendre el camí deixat enrere en aquestes festes i continuar-lo, silent, fent nostres cadascun dels moments viscuts, però sense vacil·lar, sense mirar enrere, sense por i sense angoixa. Jesús hi és, Jesús està al costat nostre perquè no ens en desviem; solament cal confiar en Ell i segur que ens portarà a Déu.
Hem de poder dir: Aquí em teniu: “Déu meu, vull fer la vostra voluntat”

Julià i Rosa