La paraula Epifania significa manifestació. Epi significa per sobre, mes enllà, Fania vol dir conèixer, veure. La paraula epifania es fa servir per a dir, veure més enllà de les aparences, veure més del que es veu a primera vista.
Els cristians la fem servir per expressar que la persona i tota la vida i obra de Jesús, va ser una manifestació de Déu per mitjà d’ell.
Així la manifestació de Déu per mitjà de Jesús, no es va fer de manera espectacular, sinó per mitjà de la vida humana concreta i normal de Jesús, a través de tots els fets de la seva vida, pròpia d’un nen, un noi, un jove i un home gran.
Jesús era un home com tots els altres homes i dones, tal com ens diu sant Pau, però des del primer moment de la seva vida humana en el sí de Maria, Déu Pare li comunicava del tot l’Esperit Sant i per això diem que era Fill de Déu Pare.
La paraula Fill, és una paraula simbòlica que expressa que, així com un pare comunica la vida d’home al seu fill i el fa fill seu, així Déu comunica el seu Esperit a Jesús.
Tot això que passa entre Déu Pare i Jesús, és totalment diferent del que passa entre un pare humà i el seu fill. Déu és absolutament més gran i diferent de tot el que fem els humans, i per això no podem entendre-ho ni saber-ho sinó és Déu mateix el qui ens ho manifesti.
Tot això que Jesús era, no es manifestava en la seva vida normal. Era quelcom amagat tal com ens explica sant Pau. Només els que creien que Jesús era l’enviat de Déu, sabien el que Jesús era, i així gràcies a la fe que tenien, sabien i creien tot el que de veritat Jesús era, i per això l’escoltaven i el seguien i fruïen de la seva amistat encara que no l’entenguessin del tot.
EL DIBUIX
En el dibuix es veu com el noi Jesús, a primera vista es presentava com un noi qualsevol. Josep i Maria veien Jesús com un noi fent la feina de casa, ajudant als seus pares com tots els nois i noies bons i obedients...
Però ells tenien fe en tot el que Jesús era, i que Déu els havia fet saber. Ells ho creien de tot cor i se’n alegraven molt, ho comentaven entre ells, ho fruïen. Ells vivien l’epifania del que Jesús era de veritat, però que Déu i Jesús ho amagaven...
Alguna vegada en algun esdeveniment senzill i normal, es manifestava el que Jesús era, però només se n’adonaven els que tenien fe, com en la presentació del Jesús en el Temple de Jerusalem, i que el vell Simeó i la vella Anna van reconèixer. També el dia que Jesús es va perdre en el Temple de Jerusalem...
El dia però de la gran Epifania de Jesús va ser quan va ser batejat per Joan en el Jordà i sobre tot quan va ressuscitar a la Vida Nova.
Tota la vida humana de Jesús va ser una constant Epifania.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada