28 de novembre 2011

Temps d'Advent

L’Advent és un temps que va trigar bastant en ser ubicat dintre de l’any litúrgic. Durant uns segles i segons els llocs, fou un temps col·locat a l’inici del cicle, i tenia la funció de preparar la celebració de la festa del Nadal; en altres moments, fou un temps de final del cicle i orientava la comunitat a acollir la darrera vinguda del Senyor. Aquesta dualitat de perspectives persisteix avui en l’espiritualitat de l’Advent: memòria i contemplació del misteri de l’Encarnació, d’una banda; parusia, apocalipsi, crit de retorn (veniu Senyor Jesús, maranathá), de l’altra. Encara que a l’església catòlica el temps d’Advent ha quedat fixat com l’inici d’un nou any i tots els diumenges ens inviten a contemplar el misteri de l’encarnació de Jesús, també és veritat que l’evangeli del primer diumenge ens col·loca en la perspectiva històrica real: som a l’espera del seu retorn. Convé no perdre de vista aquesta doble perspectiva.

La consideració d’un Déu que pren la condició humana, per a Sant Pau és vist com un “anorreament”: deixa la seva condició divina, per fer-se com un de nosaltres (Flp. 2,5-8), és un Déu que es fa pròxim, que mostra la seva compassió amb tots els homes, perquè participa de la limitació i de la finitud de l’ésser humà, perquè es fa responsable del sofriment dels homes. Aquesta aproximació a Déu fou i és d’una novetat extrema, i nosaltres els cristians només la podem descobrir i aprofundir a través de la persona de Jesús, l’Emmanuel “Déu amb nosaltres”. Aquesta concepció va ser una de les causes per les quals, a l’imperi romà, els cristians fossin tinguts per ateus. En un temps com el nostre, no és gens descabellat iniciar una reflexió des d’aquesta perspectiva, perquè des d’una concepció antropològica més acurada, podem comprendre millor la persona de Jesús i albirar -encara que sigui de lluny- què volem dir quan invoquem el nom de Déu.

“Estigueu atents, vetlleu... ho dic a tothom: Vetlleu”. Així comença i acaba l’evangeli del primer diumenge d’advent. Sant Marc ens guiarà durant tot aquest any. Amb aquest evangeli l’advent dóna pas a l’altra perspectiva. El nostre és un temps ple d’incerteses. Això, avui, ho diem i ho sentim dir a totes hores, però en realitat el nostre temps, el temps humà, sempre és així: és un temps limitat, un temps que fuig, un temps que sempre ens semblarà curt. Però precisament perquè és així, cal no badar, cal observar el nostre voltant, cal saber veure les necessitats, cal no distreure’s en futileses. Hi ha massa sofriment en el món per aturar-nos a mirar com quedem a la foto. Mentre la mort ens respecti, mentre Ell no torni, cal vetllar i saber donar resposta al sofriment dels altres. És la resposta ètica que pertoca a la nostra condició humana. “Ho dic a tothom: Vetlleu”.

Anton Ramon Sastre