06 de novembre 2011

Reflexions a la Paraula de Déu

Les circumstàncies han fet que aquesta reflexió a la Paraula de Déu coincidís amb la meva última aportació al Full com a rector de la comunitat. Espero poder continuar fent-ho sense la responsabilitat de rector. També aprofito, en nom propi i de la comunitat, per donar la benvinguda al nou rector, Mn. Josep M. Jubany i dir-li ja des d’ara que estem a la seva disposició, i no dubtis, mossèn, que trobaràs en la comunitat tota l’acollida i recolzament per la nova etapa que comences com a responsable d’aquesta parròquia.

Centrant-nos ara en el que ens diuen les lectures d’aquest diumenge, l’evangelista Mateu té la inquietud d’escriure aquest evangeli en uns moments crítics pels seguidors de Jesús. La fe de molts seguidors de Jesús es relaxava i era necessari revifar-la. Mogut per aquesta preocupació vol invitar amb aquesta paràbola a fer una crida a la responsabilitat: no esperis que els altres et donin oli per encendre la teva torxa, tu mateix has de tenir cura de la teva fe.

És una irresponsabilitat anomenar-nos cristians i viure la nostra fe sense fer esforços per assemblar-nos a Ell, és un error viure amb autocomplaença des de l’Església sense plantejar-nos una veritable conversió als valors evangèlics.

Potser ens cal anar a la recerca del que ens diu el llibre de la Saviesa. Precisament aquesta paraula ve del llatí SAPERE, que vol dir assaborir, trobar el gust pel bé, la veritat, l’amor, trobar el gust, en definitiva, pels valors evangèlics. Fixem-nos amb quines paraules més boniques ho diu el llibre de la Saviesa: “la saviesa és resplendent i no s’apaga mai, els qui l’estimen arriben fàcilment a contemplar-la, la troben tots els qui la cerquen”

En aquests moments en què és tan fàcil relaxar-se i caure en l’escepticisme i anar tirant pels camins còmodes de sempre ens cal retrobar-nos amb aquesta saviesa que ens ajudi a enamorar-nos del que realment val la pena i que ens doni força de fugir de la superficialitat.
Lluís Saumell