09 de novembre 2011

COMIAT A UN RECTOR QUE S’EN VA, PERÒ NO SE’N VA DEL TOT


Aquesta és la transcripció del parlament que l'escriptor i periodista Josep Maria Puigjaner va dedicar a Mn.Lluís Saumell dissabte passat en els actes d'agraïment al fins ara rector de Sant Ildefons. Després d'aquestes paraules tota l'església, plena a vessar i amb tothom d'empeus, va dedicar una llarguíssima ovació a Mn.Lluís.

Lluís, Lluís Saumell i Gili:

Els serveis informatius de la contrada eclesial ens diuen que marxes de rector d’aquesta cèlebre Parròquia de Sant Ildefons, però abans que ens facis el salt deixa’ns que et diguem el que ens han dictat la ment i el cor.

La veu que avui s’adreça a tu és una veu col·lectiva, és una veritable composició de notes, amb tota mena de registres personals que hi conflueixen i que expressen el que els brolla de dintre des de fonts profundes.

No sabem si hem de glossar la teva figura d’home, de prevere o de pedagog en la música. Com que no ho sabem, gosarem glossar-ne el conjunt amb la brevetat, això sí, que ens aconsella la circumstància. Tothora, en aquests anys que hem conviscut, hem notat la teva presència senzilla, la teva amable companyia, la teva infrangible amistat. No és estrany que molts pensem que som el teu millor amic o la teva millor amiga. I manllevant la veu del cardenal de Barcelona, nosaltres també creiem que “són moltes les meravelles que Déu ha realitzat en moltíssimes persones a través del teu treball pastoral”.

Els més provectes en edat recordem que tu véns de temps antics, de fidel acompanyant de Mossèn Joan Alemany, ara ja fa dècades, en el seu trescar per terrenys cristians de frontera, en una societat trasbalsada per corrents seculars, laïcitzats i sovint poc afables. I vas accedir a substituir-lo, a ser tu el qui portés l’estendard d’aquesta comunitat, sabent que aquesta era una parròquia no sempre ben interpretada pels escamots de l’ultraortodòxia militant.

Tenim la càlida sensació, Lluís, que has comprès les nostres vivències de fe en temps difícils, un xic convulsos, anímicament destrempats i que exigien –i continuen exigint– imaginació i esforç al servei de l’Evangeli. Tenim la càlida sensació que has interpretat les nostres inquietuds i que has batallat al nostre costat en la mateixa trinxera. No has donat ordres, més aviat ens has anat suggerint camins a recórrer, fites a aconseguir, responsabilitats a compartir. T’has estimat més un estil alegre i confiat en l’exercici de la teva missió.

En els moments complexos i en les situacions complicades, has posat en joc les teves reserves de serenitat i les teves qualitats de fermesa, sense deixar-te emportar per alarmismes inútils que no porten enlloc. I, a més, som molts els qui hem observat que has procurat tenir sempre un sí per a qualsevol que et demanés la teva contribució. Per això, volem fer-te arribar l’elevada suma de les nostres gratituds.

Molts dels qui han seguit de prop la teva trajectòria diuen que el teu procés com a Rector ha estat ascendent. És a dir, entre altres coses, que les teves homilies han anat “in crescendo”, com si fossin un fruit cada vegada més exquisit d’un treball interior, d’un estudi acurat i d’una reflexió pregona a l’entorn de Jesús i del seu missatge. De la teva vibració musical, en funció de la litúrgia, poca cosa en podem dir, però sí una de molt important: és tan afinada com la teva vibració humana.

Dels teus èxits en aquesta comunitat, ens complau destacar-ne tres:

Primer: uns consells pastorals de factura democràtica, dialogant, convivencial i estimuladora de novetats.

Segon: la dinamització de la comunitat fent-la cada dia més acollidora i creant la figura de la gerència, com a braç dret eficaç i executiu de les tasques comunitàries.

Tercer: la troballa, la magnífica troballa que és la catequesi i l’Eucaristia familiar dels diumenges.

Lluís, tot i que les xacres de l’edat les portes amb elegància i sentit de l’humor, et desitgem salut en tot el temps, que ha de ser molt llarg, que estiguis encara en aquesta comunitat de Sant Ildefons. Perquè tu te’n vas, però no te’n vas del tot. I això passa perquè aquesta és una comunitat amb gran poder de seducció respecte a les persones que li han dedicat tantes hores i tantes energies de la seva vida, com tu has fet.