Reflexions a la Paraula de Déu

“RES NO ENS PODRÀ SEPARAR DE L’AMOR DEL CRIST”

Estem davant d’una lliçó de teologia que alhora esdevé una explosió de fe i de confiança suprema en la persona de Jesús, “el que morí, més ben dit, el qui fou ressuscitat, el qui està a la dreta de Déu”. Aquest és el Sant Pau que fascina, que arrossega poderosament cap al coneixement de la persona de Jesús.

Val a dir que aquest passatge de la Carta als Romans, és un dels textos més impactants del cristià de Tars. Ho és pel seu contingut, per tal com hi trobem una apel·lació personal destinada als creients de la seva època i de totes les èpoques. És una apel·lació que va directa al cor i que alhora interroga a la ment: Qui ens podrà separar de l’amor de Crist? Sant Pau, en aquest capítol de la seva comunicació als cristians de Roma, posa en joc no només la seva adhesió incondicional a Jesucrist, a la seva causa i a la seva divinitat triomfant en la resurrecció, sinó que commou també per la seva qualitat literària. Formula el seu pensament i la seva professió de fe amb una indiscutible bellesa formal, a la qual uneix una autèntica vibració que arriba endins del cor dels creients.

“Qui ens podrà separar de l’amor del Crist?”. ¿La tribulació, l’angoixa, la persecució, la fam, la nuesa, el perill o l’espasa? Si ens transposem als nostres temps, molts segles després, i intentem respondre la pregunta, podríem dir: Els espectaculars avenços de la ciència? Les meravelles increïbles de la tecnologia? El devessall de frivolitats que ens envolten? La marginació que els mitjans de comunicació practiquen sobre el més enllà d’aquesta vida? La manca d’ètica dels més poderosos? La barbàrie descordada que va fent milions de morts arreu del planeta? Els polítics desvergonyits i corruptes? La poca sensibilitat dels rics envers la situació desesperant dels pobres?

Res, res de tot això “no podrà” separar-nos de l’amor de Déu, revelat en el Crist Jesús, Senyor nostre”. Cadascú ha de pensar si hi ha en la seva vida res que el separi o l’allunyi de l’únic amor definitiu.

Josep-Maria Puigjaner