15 de maig 2011

Reflexions a la Paraula de Déu

Totes les lectures d’avui són una crida oberta i clara a dir-nos que el que val en la trobada personal amb Jesús és que suposa i exigeix una conversió i una adhesió a Ell. Sant Pere ens diu: “Si després d’obrar bé, us toca sofrir i ho suporteu amb paciència, això sí que té mèrit davant Déu, aquesta és la vostra vocació ja que també Crist patí per vosaltres i així us deixà el seu exemple.”

Crec que aquí queda ben clar que la trobada amb Jesús no és fàcil, ja que suposa una renúncia a moltes de les nostres apetències que ens surten espontànies que no són precisament moltes vegades d’entrega generosa, sinó més aviat de buscar el nostre benestar, de centrar-nos en nosaltres i tantes coses que cadascú sabem que portem dintre.

Hem de treballar per fer sortir de dintre també altres desitjos que tenim, de generositat, d’entrega, i sobretot, sent conscients de les nostres febleses, hem de posar la confiança en l’ajut que ens ofereix Jesús, el que Joan presenta com a “Bon Pastor” que obre la porta a tots els qui vulguem seguir-lo. Diu clarament: “Jo sóc la porta. Els qui entrin passant per mi se salvaran de tot perill i podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges.”

Aquesta invitació és com un regal que ens ofereix Jesús a tots i que hem de saber acollir en el nostre caminar diari i acceptar que de vegades ens apartem i preferim d’altres portes i és la nostra debilitat que també Déu accepta i perdona.

Preguem amb el Salm d’avui plens de confiança: “La vostra bondat i el vostre amor m’acompanyen tota la vida i viuré anys i més anys a la casa del Senyor”.
Júlia Tejerina