El temps de Quaresma hauria de ser un espai de silenci. Un temps per fixar-nos un itinerari d’esforç personal i de purificació interior. És un temps en el que se’ns invita anar a la soledat del desert, per tal de col•locar-nos fora del soroll i dels afanys de cada dia. Això implica la resolució de mirar-nos despullats (tal com som), i fer l’experiència d’afrontar tot sols el sentit de la nostra existència, d’apartar-nos a “un cop de pedra” de tot allò que habitualment ens envolta per poder reflexionar i per pregar. Abans d’iniciar la proclamació del Regne, Jesús va voler fer aquesta experiència.
La veu de la temptació fa sempre la seva aparició, però és en aquests moments quan un es veu forçat a escollir, quan un pot arribar a saber si té capacitat per ser fidel, llavors un sap si la seva elecció és forta i fiable. La gran temptació que des de fa temps se’ns planteja a tots els que seguim Jesús, és la d’amagar la nostra condició de cristians enmig d’un entorn no solament indiferent, sinó agressiu amb tot el que impliqui una posició ètica basada en la fe i confiança en la persona i en el missatge de Jesús. En un entorn d’ignorància cultural i d’individualisme sense precedents, ens cal a tots saber explicar l’experiència de la nostra fe.
No es tracta d’anar de savis o de tenir un coneixement superior (dogmàtic) que ens col•loca per damunt del saber comú i ordinari de les persones, sinó que, en un moment en el que tot s’està qüestionant i en el que les creences religioses són objecte d’un menyspreu sense precedents, es tracta de saber dir, particularment a les nostres societats civilitzades, que “no solament de pa viu l’home”. La Quaresma pot ser un temps per canviar la nostra actitud d’encongiment i de refermar la nostra fidelitat a la paraula de Jesús. Sense por.
Anton Ramon Sastre
Fa 1 dia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada