LA SAMARITANA

La dona samaritana no té nom. No sabem com es deia. Als textos sagrats és rar trobar els noms de les dones. No tenien personalitat pròpia. Tot i amb això, aquesta rep en primera persona la Bona Notícia per boca del mateix Jesús.

Trobem la dona i Jesús al costat del pou de Jacob. Ella hi ha anat com cada dia i Jesús, que té set, espera que algú li doni aigua perquè ell no porta res per treure-la del pou. D’aquesta manera s’inicia un diàleg sense reticències per cap banda. Ella té possibilitat de donar-li aigua i es podria dir que es troba en un nivell més alt que ell que no té res per saciar la seva set. Jesús parla amb la samaritana amb molta naturalitat i la dona li respon de la mateixa manera. La conversa va ser densa i, aprofitant les preguntes que li fa, Jesús se li va obrint i manifestant. En cap moment no li fa cap retret.

Aquesta conducta era impensable dins l’estructura terriblement patriarcal d’aquelles societats. Les dones no podien parlar amb desconeguts ni mantenir un diàleg extens amb un home que, a més, era considerat enemic del seu poble. Per altra banda, a cap rabí li era permès tenir com a deixeble seu a una dona i, encara menys, se li hagués acudit argumentar amb ella sobre temes religiosos, relacionats amb la fe i el culte. Jesús, una vegada més, trenca estereotips i, lliurement, s’atansa a una dona i la fa participar del Regne de Déu.

La promoció de la dona constitueix un aspecte particular de l’Evangeli en allò que té de més essencial. La Bona Notícia és anunciada als pobres, als desheretats, als refusats, als malalts i als marginats, homes o dones. Jesús sentia predilecció per qui no tenia cap futur, per qui no era estimat, per qui patia menyspreu de qualsevol mena, i a partir d’Ell, tota aquesta gent comença a tenir esperança.

Enmig de la conversa es presenten els deixebles que s’estranyen de trobar-lo en animada tertúlia amb una dona, però cap d’ells no va gosar preguntar per què parlava amb ella. Ho van acceptar. D’alguna manera van anar pel davant de molts altres barons que encara avui s’ho estan pensant si és possible dialogar d’igual a igual amb dones i per això les mantenen al marge, sense paraula.

“Molts samaritans d’aquell poble van creure en Ell per la paraula de la dona…”


Sefa Amell