Reflexions a la Paraula de Déu

El Crist és sempre sorprenent i paradoxal. Als ulls dels ‘bons’ -fariseus i saduceus- passa de la Llei. En canvi, ell diu que ve a donar-li el seu ple compliment. Com pot ser això? Per comprendre aquesta paradoxa ens cal tenir una saviesa que no és d’aquest món ni dels qui el dominen (Cor. 2,6). És la saviesa de Déu amagada en el seu designi (Cor. 2, 7). Cal estar plens de l’Esperit de Déu, per distingir ‘la llei que ens atrapa’ de ‘la llei que ens fonamenta’ (Marie Balmary). La primera ens reprimeix, ens aclapara, ens mata. La segona ens allibera, ens fa més humans, ens fa arribar a la plenitud del nostre ésser, i a la felicitat.

Ens cal estar plens de l’Esperit ja que l’Esperit tot ho penetra, fins el més profund de Déu (Cor. 2, 10).

Llavors entendrem que el desllorigador està en el nostre cor: si no matem, però odiem i insultem és com si matéssim. Si no adulterem, però desitgem la dona del nostre veí, ja hem adulterat. Si justifiquem amb lleis, normes i interpretacions l’ús objectual de les persones (dones o homes) per usar-les al nostre arbitri i interès, hem comès adulteri o esclavitzat. Davant nostre tenim la vida i la mort, i (Ell) darà a cadascú allò que cadascú escollirà (Siràcida 15, 17).

Als que ja som grandets, i vàrem esser educats ‘a l’antiga’, ens cal saber passar de moltes lleis i interpretacions angoixants que ens van comunicar. Ens cal descobrir la vida i distingir-la de la mort. I fer-ho enmig d’un món sense saviesa, que passa de tot allò que no sigui èxit, plaer, domini, i diners. Ens cal saber gaudir l’èxit, i encarar amb serenor i coratge el fracàs; gaudir el plaer, i viure plenament conscients el dolor que hi ha a la nostra vida i al món; usar joiosament i responsablement el poder que tenim, i esperar que, en Crist, ‘la nostra feblesa triomfarà dels nostres enemics interiors i exteriors’ (St. Claudi de la Colombière); guanyar honestament diners, i invertir-los èticament i responsablement per ajudar tothom. Ens cal ser lliures, i escollir la vida. Fes-me entendre la teva Llei, que la vull guardar amb tot el cor (Salm 119 (118), 34).

Santiago Quijano