Sant Jaume i els bisbes espanyols

Heus aquí uns passatges del Nou Testament, segons el text i la cronologia -aproximada- de mossèn J. Rius Camps [Nou Testament, 1978):

Any 39 - "Va fer degollar Jaume, germà de Joan, i veient que això agradava als jueus, féu també arrestar Pere." (Fets, 12,2-3)

Any 57 - "així, donant la volta des de Jerusalem fils a Il·líria he complert l'anunci de la bona notícia del Messies, posant també tot el meu afany per anunciar-la allà on encara no s'havia pronunciat el seu nom.” (Romans, 15,20)

Any 58 - "i com que ja fa molts anys que tinc moltes ganes de venir-vos a veure, de camí cap a Hispània..., perquè espero veure-us tot passant i que vosaltres em faciliteu el viatge; però primer vull fruir una mica de la vostra companyia. [...] Quan hauré enllestit aquest afer i un cop lliurat el fruit de la col·lecta, aniré cap a Hispània passant per la vostra ciutat, i sé que la meva vinguda aquí té la plena benedicció de Crist." (Romans, 15,24 i 28-9)

És a dir, que segons Sant Lluc, Jaume fou executat per ordre d'Herodes. I anys després, segons Sant Pau, en una epístola indiscutida com a autèntica, ell només volia predicar on no ho hagués fet cap altre apòstol; i desitjava amb deler predicar a Hispània. És, doncs, del tot impossible que Jaume, que no consta que hagués sortit de Palestina, posés mai els peus a Hispània, i que a més la mare de Déu se li aparegués al Pilar. I és històricament inversemblant que uns deixebles seus el traslladessin i sepultessin a Gal·lècia.

Poden ignorar això els bisbes espanyols (sense excloure'n els catalans), responsables d'aquesta creença? Tots han estudiat teologia cristiana, la qual es basa precisament en el Nou Testament. No poden, però bona part d'ells persisteixen, tot i la gran millora del concili, en uns tics dogmàtics, autoritaris, secretistes, refractaris al diàleg i amb un cert menysteniment de les ciències, la història, la filologia, i fins de la maduresa psíquica i mental del poble cristià.

Com a membres del poble cristià, que volem mantenir la comunió amb els nostres bisbes, hem de començar esmenant-nos d'aquests mateixos tics, car els bisbes en participen perquè són extrets del mateix poble. Després, pregar per ells. I, en un altre ordre de coses, urgir als bisbes i a la Santa Seu per la construcció de la Conferència Episcopal Catalana, amb les províncies eclesiàstiques de Tarragona i de Barcelona, i amb les diòcesis d'altres províncies que s'hi puguin afegir.

Reconec l'enorme transcendència cultural, religiosa i política que representa de fa segles el Camí de Sant Jaume de Galícia. És una mostra magnífica del fet que Déu "sap escriure recte amb ratlles tortes". Però això no ha donat ni donarà mai dret a tòrcer-les. Cal una rectificació oficial sobre l'apostolat de Sant Jaume a Hispània, presentant-lo com una tradició errònia, i adequant la litúrgia a la rectificació.

Joan Rebagliato i Font