16 d’octubre 2010

Catequesi Familiar d'octubre: Tots Sants

En el poble de Jesús o poble d'Israel, a tots els nens i nenes els hi explicaven unscontes, perquè coneguessin més Déu, i com creà el món sencer i tots els homes idones, i com els estima i vol que siguin feliços.


Josep i Maria, com tots els pares,  els van explicar a Jesús que ,com tots els nens, els aprenia de memòria. Un d'aquests contes és el del Diluvi, Noè i l' Arca. El conte està escrit a la Bíblia i és molt llarg, però com feien els pares, el resumim.


Al començament de la història del món, els homes i les dones que Déu creà lliures, no
s’esforçaven en ser bons. Feien tota mena de mals. I per tot arreu hi havia moltes guerres, robatoris, estafes ... Déu es va entristir molt. Li sabia greu que tot el món s'omplís de mal per culpa dels pecats dels homes i les dones. Quasi es penedia d’haver-los creat lliures si els costava tant ser bons i fer el bé, estimant-se.


Va decidir rentar el món de tot el mal, fent que vingués un Diluvi d'aigua que ho inundés tot i es morissin ofegats tots els éssers vivents. Però de seguida va pensar que això faria que també es morissin els homes i dones justos que hi hagués, encara que fossin pocs, i que es morissin tots els animals. Déu pensava: -Jo no vull destruir tot el món, sinó rentar-lo del mal i fer que el món i els homes i dones siguin bons i facin el món nou ple de bé i amor...


Déu mirava el món des del cel i va veure que hi havia un home just que no feia mal i s’esforçava en fer el bé. Vivia amb la seva dona i tres fills. Cada fill tenia també la seva dona. Es deia Noè.


Déu pensava :- Només veig una sola família bona, una família de justos. I va pensar:- Encara que només sigui una, l'aprofitaré per fer un món nou. Déu va dir a Noè el que volia fer, i li va dir: - Noè, tu que fas el bé i ets just, vols ajudar-me a rentar tot el món del mal que fan tots els homes i dones pecadors? Noé li va dir que sí.


Déu li va dir: -Construiràs una Arca ben gran que hi càpiguen tota la teva família i una parella de tots els animals que hi ha en el món. Quan hagis construït l'Arca, fes-hi entrar la teva família i els animals. Llavors jo faré caure un gran Diluvi d'aigua que inundarà tota la terra. Tots els homes i dones i animals moriran ofegats, però amb la teva família i els animals que hauran entrat a l'Arca podrem començar un món nou.


Noè ho va fer tot, tal com Déu li havia dit. Va començar a construir l'Arca. La gent veien com Noè i els seus fills construïren l'Arca, i se'n burlaven d'ells dient-los-hi que estaven bojos creient tot el que Noè els deia del Diluvi que vindria. Tots continuaven tontament fent tota mena de mal.


I va començar el Diluvi. I Noè va entrar a l'Arca amb tota la seva família i tots els animals, tal com Déu li va manar. Cada vegada plovia més fort, i tot va quedar ple d'aigua de manera que ja no es veien les muntanyes. Tots els humans i els animal van morir ofegats. Però Noè, la seva família i els animals que anaven a l'Arca, es van salvar.


Al cap de quaranta dies i quaranta nits el Diluvi es va parar. Noè va obrir la finestra i va deixar sortir un ocell. Va donar una gran volta i va tornar a entrar a l'Arca. Noè va saber que encara hi havia aigua per tota la terra. Després va fer sortir un colom que va volar molt i va tornar amb una fulla d'olivera al bec. Noè
va veure que ja l'aigua no ho cobria tot, i ja es veien arbres. Va tornar a fer sortir un colom que no va tornar. Noè va notar que l'Arca ja no flotava i que s'havia parat sobre terra ferma, al cim d'una muntanya.


Déu va dir a Noé que podia fer sortir de l'Arca tots els que anaven amb ell, tota la seva família i tots els animals. Noè va fer una gran pregària d'acció de gràcies a Déu i van adorar-lo. Tot el que va fer Noé li va agradar molt a Déu, i va dir a Noé:- No tornaré mai més a maleir la terra per culpa dels homes, perquè el cor de l'home està inclinat al mal des de la seva joventut. Jo faig amb vosaltres un pacte, una aliança, les aigües del Diluvi no tornaran mai més. El signe de l'aliança o pacte que faig amb vosaltres i amb tots els éssers vius és aquest:  Posaré el meu arc en els núvols del cel.


Així Déu va començar, amb la col·laboració de Noè, la història d'una humanitat nova.


Idees fonamentals:
Déu vol el món sense pecat i mal.
Però els homes i les dones sovint pequen i fan el mal.
Suprimir tot el mal del món comportaria destruir tota la humanitat.
Déu no vol destruir tota la humanitat, sinó rentar-la, purificar-la amb la cooperació de tots els justos, encara que només sigui un.
L'Arca, signe de la cooperació amb Déu.
Déu es compromet, fa aliança, que mai destruirà el món per culpa del pecat dels homes.
Per molt mal que els homes facin, Déu estima el món i els homes i els vol salvar.
Tots els JUSTOS com Noè són Tots els Sants.

LECTURES PER A LA MISSA


Primera lectura


Lectura del llibre del Gènesi:
Després del Diluvi, El Senyor es va complaure en l'olor agradable dels sacrificis de Noè , i va dir: No tornaré mai més a maleir la terra per culpa dels homes, perquè el cor de l'home està inclinat al mal des de la seva joventut. Faig amb vosaltres aquesta aliança: les aigües del Diluvi no tomaran mai més a exterminar ningú ... El signe de l’aliança que faig amb vosaltres i amb tots els éssers vius que us envolten, per
totes les generacions i per sempre, és aquest: posaré el meu arc en els núvols com a signe de la meva aliança amb la terra.

Paraula de Déu


Segona Lectura


En el conte del Diluvi, el símbol de la col·laboració de Noè amb Déu és la construcció de l'Arca. A Jesús li agradava molt aquest conte que va aprendre de petit i volia ensenyar a tothom les maneres de col·laborar amb Déu a fer un món millor. En l'evangeli ens ensenya moltes maneres de fer-ho i va donar un resum de les mes importants en les Benaurances.


Lectura de l'Evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, en veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya, s'assegué i els deixebles se li acostaren. Llavors es posà a parlar i els ensenyava dient:


Feliços els pobres en l'esperit: el Regne del cel és per a ells.
Feliços els que estan de dol: vindrà el dia que seran consolats.
Feliços els humils: són ells els qui posseiran el país.
Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, vindrá el dia que seran saciats.
Feliços els compassius: Déu els compadirà.
Feliços els nets de cor: són ells els qui veuran Déu.
Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne dels cels és per a ells.
Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calumnies: alegreu-vos-en i feu testa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.

Paraula del Senyor