22 d’octubre 2010

Catequesi Familiar: 6è Grau

Els infants de la Comunitat de Sant Ildefons estan començant aquests dies el curs 2010-2011 de la Catequesi. Als més grans, els nois i noies de 6è grau, se'ls proposa fer un pas més endavant: ser més conscients del què creiem, reflexionar sobre el significat de la nostra Fe, i veure la importància de la pregària en aquesta recerca constant de Déu i Jesucrist. A més, durant tot el curs faran una aproximació important al Nou Testament, després de dedicar el curs passat, quan feien 5è Grau, a l'Antic Testament.

Pregar no és tant demanar a Déu, sinó descobrir què vol Déu de nosaltres. Pregar no és més que ser capaç d’aturar-nos i escoltar el que ens corre per dins… les emocions i els sentiments… sentir de vegades la presència d’algú que ens parla a cau d’orella o que ens acompanya en aquests moments de joia o d’angoixa. No sol ser fàcil trobar aquest moment però podem fer-ho de moltes maneres diferents. Aquí es proposa una forma ben simple: llegir un breu text i escoltar una cançó durant uns minuts...intentant interioritzar el que ens suggereixen ambdues coses :

Pregària d’un soldat mort a la Segona Guerra Mundial
Escolta’m Déu meu, jo mai no he parlat amb tu !

Avui et vull saludar. Com va això ? No sé si ho saps però em deien que no existies, i jo m’ho vaig creure.


Mai no havia pogut adonar-me’n de la teva gran obra, però ahir ho vaig veure clar en el cràter de l’obús : vaig veure el cel ple d’estrelles i vaig veure que m’havien enganyat.


Ja és ben curiós que en aquest terrible infern he trobat la llum per mirar la teva cara. Després d’això, no tinc moltes coses per dir-te, només que m’alegro d’haver-te conegut.


Aquesta nit hi haurà l’ofensiva, però no tinc por, et noto al meu costat. Ara acaben de donar el senyal i t’he de deixar. T’he agafat afecte.


Et voldria dir encara que, com ja saps la lluita serà molt dura, i potser aquesta nit trucaré a la teva porta. Encara que mai havíem estat amics, em deixaràs entrar ?


Mira, estic plorant. Veus Déu meu, ara ja no penso que sóc dolent. Ara haig de marxar. Bona sort ! És estrany, però ara ja no em fa por la mort.

Dios de Pedro Guerra