Reflexions a la Paraula de Déu

La Paraula de Déu d’avui ens remou el nostre interior i una vegada més ens posa en contacte amb “l’aquí i l’ara” del món d’avui i amb els esdeveniments que constantment estem veient i patint i davant els quals moltes vegades passem de llarg.

Tots ho sabem, en el nostre món hi ha una enorme desigualtat, uns pocs tenen molt i massa i la immensa majoria del món li manca el necessari per viure.

Totes les lectures d’avui són una denúncia clara a l’injust repartiment de les riqueses. Diu el profeta Amós: “els rics seran els primers en les files dels deportats” Am 6,1

Em sembla, de tota manera, que la principal acusació que l’Evangeli fa al ric no és solament el no haver de compartir amb el pobre els seus béns sinó , sobretot, la indiferència i la insensibilitat davant el patiment de Llàtzer.


Si ho traslladem a la nostra vida, almenys jo, trobo que moltes vegades és més fàcil donar quelcom que tenim que no pas ser sensibles, compromesos amb les necessitats, ser solidaris, col·laborar de manera clara i a favor de les persones que pateixen diferents necessitats, i amb institucions que lluiten per fer més petites les diferències.

Si ho veiem així l’evangeli ens fa sentir a tots una mica més rics quan tenim actituds que no responen a una justícia sinó que donen pas a una indiferència, a un egoisme, quan no compartim temps, mitjans i sobretot estima envers les necessitats que veiem.
Està clar, Déu no vol la misèria, vol la justícia, vol la misericòrdia i l’estima però estem lluny, ens ho deixa a les nostres mans.

En el salm d’avui ho diu ben clar: “Javhé fa justícia als oprimits, dóna pas als que tenen fam , estima els justos” (salm 145).

Saber convertir aquesta afirmació del salm en una realitat seria avui el nostre desig.
Demanem que la justícia i l’estima es faci manifesta en cadascú de nosaltres i en el nostre món i que no domini el poder ni la riquesa. Déu és un Déu de misericòrdia i d’amor.
Júlia Tejerina