Reflexions a la Paraula de Déu

La meva ànima magnifica el Senyor ...

He de reconèixer que la meva percepció de Maria ha canviat d’ençà de la lectura del llibre de Sefa Amell, Maria de Natzaret. Dona o arquetip? L’aproximació que fa la Sefa a la dona que fou Maria queda ben palesa en aquestes paraules al final del capítol on fa una excel·lent descripció del Magnificat:

“Penso en Maria com la persona que va entendre millor la missió de Jesús des dels inicis de la seva vida pública, per tot el que havia guardat i meditat en el seu cor. Maria tenia una “experiència” especial de Déu gràcies a la seva fe, que no era una fe estàtica, sinó que va ser meditada i treballada en el seu interior durant la seva vida de convivència amb Jesús. Cal no oblidar que la fe és un do de Déu que Maria va mantenir i va cultivar amb escreix”.

I jo penso que Maria és l’exemple a seguir per a tots nosaltres, dones i homes, contemplant-la com el que va ser, com la Mare de Jesús, com la Mare de Déu, sense descontextualitzar-la de la seva condició de dona.

L’Església i la història li han donat un tractament al llarg dels segles que l’ha situada a un nivell gairebé inassolible per a la majoria de mortals. Però intentar posar-se en la pell d’una dona del seu temps amb tota la marginació que va patir i amb tots els sofriments que va haver de suportar, la situa a un nivell més humà, més proper, més a l’abast de les petites criatures que sota la seva protecció intentem fer el camí de la fe.

El Magníficat que avui llegim a l’Evangeli, per més que ja sabem que amb tota probabilitat són paraules que Lluc posa en boca seva, mostra tota la seva senzillesa, la seva humilitat, la seva humanitat. Maria va parlar poc, però va tenir molta presència en la vida de Jesús i la seva fe no va trontollar mai.

Maria participa de l’anomenada “pressa apostòlica” per anunciar que Crist va morir pels nostres pecats, com deien ja les escriptures, que Déu el va ressuscitar d’entre els morts per a la nostra salvació.

Santa Maria, Mare de Déu, pregueu per nosaltres pecadors ara i en l’hora de la nostra mort. Amén.

Josep Maria Lari