Escric aquestes ratlles en plenes vacances d’estiu en les quals habitualment desconnectem de tot el que durant l’any ens atrapa, tot és més relaxant i desinhibit i potser de vegades també fem vacances de pensar.

Crec sincerament que hi ha un marc que mai no podem sobrepassar. Comprenc que no és fàcil perquè en aquesta època vivim un període en què l’ambient que ens rodeja és propici per viure una situació més lliure, per això és interessant tornar a emmarcar la nostra vida també durant les vacances

Fixem-nos què ens diu l’Evangeli “ Estigueu a punt amb el cos cenyit i amb els llums encesos, feu com els criats que esperen quan tornarà el seu amo de la festa de noces” Algú pot pensar que Jesús ens vol aigualir les vacances, precisament també perquè durant les vacances ens cal estar a punt per compartir l’amistat, la lectura d’un bon llibre, esmerçar part del meu temps per fer un servei i també una estona per retrobar-nos nosaltres mateixos, precisament perquè sovint ens queixem que durant l’any anem molt atrafegats, la crida de Jesús per estar a punt ens ha d’ajudar per sortir de la indiferència i la passivitat i fer de manera que la fe ens acompanyi en el nostre fer de cada dia. “Creure és posseir anticipadament els béns que esperem, és conèixer per endavant allò que encara no veiem”  hem escoltat en la segona lectura.

He sortit d’una reunió en la que m’han explicat d’un noi que acaba el batxillerat i que vol ser metge; aquest noi aprofitarà part de les seves vacances per fer un voluntariat a Sant Joan de Déu. Sens dubte que és una bona manera d’entrar a la Universitat per fer la carrera de metge. Aquest estar a punt de l’Evangeli i estar a punt per fer la carrera de metge diria que coincideixen. Tant de bo que la nostra vida coincidís amb l’Evangeli també durant les vacances.

Lluís Saumell