Reflexions a la Paraula de Déu

El Senyor tindrà, altra vegada, el goig de fer-te feliç…Aquesta Llei que avui et dono no és massa difícil per a tu, ni és fora del teu abast….la tens al cor perquè puguis complir-la (Dt. 30, 9-11-14)

El nostre imaginari religiós, ple d’antropomorfismes, ens fa sovint imaginar un Déu legislador semblant als legisladors d’aquest món. Poden legislar en un sentit o en el contrari: pujar o baixar els impostos, permetre o prohibir l’avortament, acceptar o rebutjar l’autodeterminació dels pobles, o fer lleis que beneficiïn a uns i perjudiquin a d’altres. Dins nostre sentim de vegades els manaments de manera semblant, com una imposició limitadora, fins i tot injusta o arbitrària, a la nostra voluntat de ser, de fer, de decidir lliurement, de viure.

Que bé si un dia descobríssim que els manaments no són els que són perquè Déu els ha manat, sinó que Déu els ha manat perquè són una exigència del nostre ésser humà, condició per a ser i desenvolupar-nos com a persones, és a dir, per a ser feliços. Impliquen realment limitacions a la nostra voluntat arbitrària, però no a la nostra llibertat o al desenvolupament del nostre ésser. Són com les vies de l’AVE, més fermes que les de qualsevol altre tren. No el deixen anar per qualsevol lloc, però són una limitació nascuda i exigida pel seu ésser. Per això li permeten ser realment un tren d’alta velocitat, desenvolupar la força, la velocitat, la precisió, i la bellesa que té.

Una altra limitació no exigida pel seu ésser (un roc a la via, un altre tren aturat, etc.), el destruiria. Estimar aquesta Llei, és estimar-nos a nosaltres mateixos. No pot ser d’altra manera perquè tota la Llei es resum en estimar, en sentir que se’ns commouen les entranyes davant la necessitat dels altres i en actuar segons la nostra capacitat. No sembla que importi molt ser jueu, o cristià, o musulmà o hindú. El samarità era un heretge, exclòs del Temple i de la Llei, rebutjat pel poble jueu. I va ser posat pel Crist com a exemple de compliment de la Llei. Senyor, fes que estimem realment la teva -la nostra- Llei.

Santiago Quijano