17 de juny 2010

Celebració 80è aniversari d'en Frederic Bassó

Diumenge passat dia 13, en el marc de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia, es van reunir els dos grups de la Catequesi Familiar per donar gràcies a Déu per la bona marxa d’aquest curs i acomiadar-nos fins al pròxim octubre.

El temple estava preparat per a l’ocasió amb tots els retaules dibuixats durant el curs per en Frederic Bassó penjats de les parets i un de nou que presidia l’altar centrat en el tema del senyal de la creu. El mateix Frederic abans de començar l’Eucaristia va fer un repàs del significat de cada un d’ells.

Acabada la missa, Mn. Lluís va fer asseure’s en Frederic Bassó al seu costat, mentre la Maria Dolors Tremoleda, catequista de la Bonanova, des de l’ambó va felicitar-lo en nom de tota la comunitat pel seu vuitantè aniversari, amb aquestes paraules:

“En nom de tots i totes les catequistes m’ha tocat a mi felicitar-te pels teus 80 anys que si Déu vol faràs el 10 de juliol. Ben segur que algú altre expressaria millor que jo el que tots sentim en aquests moments, però diuen que l’antiguitat és un grau, i ho he contat bé i aquest any fa 40 anys que faig de catequista.

Segons ens dius tu, quaranta anys és símbol de plenitud. I què són vuitanta? La Bíblia no en diu res dels vuitanta, però jo penso que en podem dir: la “doble plenitud”. I més encara, si fem cas del la Bíblia aquesta edat no és res comparada per exemple amb l’edat d’Abraham que als seus vuitanta anys encara no havia ni començat la feina.

Tu sempre ens dius que per donar-ne deu cal tenir-ne cent. Al teu costat ho hem après i hem omplert bé el dipòsit.

Gràcies perquè treballant al teu costat hem fet un equip que ens ha agermanat i ens ha fet estimar entre nosaltres. No seríem els mateixos sense aquest bagatge.

Gràcies perquè fas entenedores les coses profundes de la fe amb els teus dibuixos, amb el teu llenguatge entenedor a tots els nivells, tant nens com adults, senzill i profund alhora.

Gràcies, perquè al teu costat sempre aprenem coses noves, veiem diferents maneres d’interpretar les mateixes coses amb altres perspectives.

Gràcies per tot el que ens has donat i ens dónes, les sessions de formació, els escrits, les “bullides d’olla”, gaudint del teu mestratge.

Gràcies per saber destriar el gra de la palla. Davant de moltes situacions de l’Església ens ensenyes a saber distingir entre el món eclesiàstic i l’Església.

Tu sempre poses l’accent en allò que és fonamental: “el moll de l’òs” i ens dius: l’Església és això que tenim aquí, una colla de cristians al voltant de l’Eucaristia.

Doncs bé, avui és per a tots nosaltres una acció de gràcies per haver-te conegut. Et desitgem que els anys que el Senyor et deixi en aquest món continuïs sent el de sempre, dibuixant, escrivint i treballant amb l’esperit de sempre.

Per molts anys Frederic!

T’estimem molt i volem ser per tu els fills i els nets que homenatgen l’avi en complir vuitanta anys.

Et volem donar un llibre i un ram de flors perquè el portis a l’Anna Maria, a la que volem agrair tot el que et va ajudar en la teva tasca a la catequesi. Fes-li una abraçada ben forta.”


Amb tothon de peu al temple i amb un llarguíssim aplaudiment dedicat a en Frederic, va acabar la missa.

La festa va continuar amb un pica-pica al soterrani ple de gom a gom, en el que tots vam poder felicitar personalment al Frederic, que va bufar les espelmes del pastís commemoratiu d’aquest aniversari.